27/5/07

+7

Gràcies........

24/5/07

puntualitzem:


els heptasíl·labs que necessito no cal que formin un poema.
Ni una rima.
Potser només amb un vers començarem a estirar el fil..................

22/5/07

heptasíl·lab-a


adj De set síl·labes / m. Vers heptasíl·lab o de set síl·labes


Si algú llegeix aquest bloc, li agrada la poesia i vol ajudar-me podria enviar-me versos heptasíl·labs.


(recordeu que en català els versos es compten fins a la darrera síl·laba tònica)


Agraïda.

21/5/07

florim...

... i ajudem a florir.



M'encanta el verb anglès to blossom...
(la serigrafia és d'Ana Ventura)

18/5/07

ABORDATGE, Névoa


No diguis que no m’has vist
portant el cor a la mà
la sang em queia entre els dits
no la podia aturar


No diguis que no has sentit
que t’he trucat a la porta
el puny talment com un crit
la porta, fusta somorta


No diguis que no has llegit
almenys un dels meus missatges...
Fins la tinta m’ha traït.
Abandono l’abordatge.

(no conec l'autor de la fotografia)

15/5/07

el camí...


és una cosa que estic aprenent.
Sempre tinc la sensació que estic a punt d'arribar a algun lloc, que s'acabarà un camí i en començarà un altre. Però la vida (almenys la meva) no és així. És un camí continu. Fins i tot poden ser diversos camins paral·lels que recorro al mateix temps. I a més no han de ser necessàriament camins directes, rectes... tot sovint són sinuosos, fan zigazagues...
(la fotografia és de Noemí Elías)




9/5/07

demà me'n vaig


i suposo que s'obrirà una porta.


4/5/07

Lisboa 1


La setmana que ve me'n vaig a Lisboa, on m'he de trobar amb la Blú. M'està preparant propostes de repertori per gravar allà, amb músics portuguesos i amb un productor de fado... Em ve molt de gust fer-ho perquè crec que ha arribat el moment. Sento que ara comprenc més íntimament el fado. I també em ve molt de gust veure com treballen allà i deixar-me assessorar, ...


Una de les millors coses del moment que estic visquent és que tinc prou maduresa com per posar-me a mi mateixa en posició d'aprendre sense por, ni vergonya, ni aquest sentiment tan poc útil que és l'orgull...

1/5/07

voldria...


... tenir coses a dir cada dia, però tot sovint és millor el silenci.


Creia que el bloc m'ajudaria a viure la meva petita lluita d'una forma més pública, però aquesta darrera setmana no ha estat així. De tota manera, gràcies Arabella pel teu escrit. Jo potser no he trobat coses a dir, però els comentaris de suport són igualment molt necessaris.