la fotografia és de Noemí ElíasPer a mi un disc es composa (en parts pràcticament iguals) de música, paraules i imatges. Si a més hi afegim el tacte del paper, el pes de l'objecte, l'olor de la tinta... es converteix en un objecte de desig. Com els llibres. No és el mateix llegir un llibre des de la pantalla de l'ordinador que des del llit o des de la butaca.
Tampoc no és el mateix escoltar un disc des d'una llista de reproducció que fer-ho amb l'objecte a la mà, remenant el llibret, seguint la lletra, mirant les fotografies, els crèdits... Buscar-lo a la lleixa, prendre'l, obrir-lo, col·locar-lo al reproductor i seure tranquil·lament al sofà per compartir amb l'autor una experiència més íntima i més completa de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada