Només hem fet una volta al sol; és ciència, astronomia, no té res de místic i tanmateix... no puc evitar sentir que és un moment especial, que no tornarà, ... fins que tornem a fer una altra volta al sol.
Que tingueu una bona entrada d'any.
30/12/09
28/12/09
ELS MALVATS
Jo vaig riure molt... i no és passió de germana
Versus Teatre
Barcelona
fins a finals de gener
24/12/09
23/12/09
17/12/09
Parèntesi
Necessito fer un petit parèntesi. Probablement hi tornaré dilluns o dimarts...
Quant als Dd'A (discs d'artista), miraré de tenir el primer enllestit el més aviat possible per fer-li arribar a NATXO i també per ensenyar-lo aquí. Així si algú en volgués per regalar per Reis potser hi seriem a temps...
Quant als Dd'A (discs d'artista), miraré de tenir el primer enllestit el més aviat possible per fer-li arribar a NATXO i també per ensenyar-lo aquí. Així si algú en volgués per regalar per Reis potser hi seriem a temps...
14/12/09
Preu i valor
Una de les coses que cal decidir sobre els discs d'artista, és el preu.
No tinc ni idea de què pot valer en diners.... ni tan sols sóc capaç de determinar el seu valor intrínsecament artístic.
És una de les característiques de l'art, que és difícil mesurar en segons quins termes...
No tinc ni idea de què pot valer en diners.... ni tan sols sóc capaç de determinar el seu valor intrínsecament artístic.
És una de les característiques de l'art, que és difícil mesurar en segons quins termes...
11/12/09
Mil coses
començant nous camins, noves connexions,
obrint la ment per a imaginar noves possibilitats,
creant canals.........
obrint la ment per a imaginar noves possibilitats,
creant canals.........
7/12/09
Lizzie
Gràcies a aquest primer disc d'artista estic perfilant com poden ser la resta.
Les músiques són les enregistrades als meus CDs; en això no hi ha innovació.
Crec que el que pot resultar interessant d'aquests discs és que seran visions més profundes de les cançons: apareixeran materials que en el seu moment van servir com a base per a la seva creació, documentació sobre personatges que poden haver-les inspirat, imatges que anat recollint durant l'elaboració de cada projecte...
Les músiques són les enregistrades als meus CDs; en això no hi ha innovació.
Crec que el que pot resultar interessant d'aquests discs és que seran visions més profundes de les cançons: apareixeran materials que en el seu moment van servir com a base per a la seva creació, documentació sobre personatges que poden haver-les inspirat, imatges que anat recollint durant l'elaboració de cada projecte...
3/12/09
Protagonista
De moment ja tenim la protagonista del primer disc d'artista (de la història?)
Serà Lizzie Siddal...
1/12/09
La mà innocent
ha decidit que NATXO és el guanyador del sorteig del primer disc d'artista de la història.
Quan estigui acabat miraré de penjar unes fotos.
Gràcies a tothom per l'interès.
29/11/09
Recordatori
Demà és el darrer dia per poder participar en el sorteig del primer disc d'artista.
Només heu de deixar un comentari dient que el voleu.
25/11/09
23/11/09
Novetats
Hi ha penjats al myspace un parell de cançons gravades a l'Auditori.
Encara estan "en brut" però ja em venia de gust compartir-les.
19/11/09
Tot a punt
Ja tinc la capseta on ha d'anar tot. Tinc les músiques, les fotos, materials diversos i moltes idees... només cal triar-ne una i començar.
12/11/09
11/11/09
Una proposta
Faré un disc d'artista de prova i el sortejaré entre tota la gent que em deixi un missatge dient que el vol abans del 30 novembre.
.....
I en el moment en el que estem, en què es venen tan pocs discs, pot ser una opció interessant fer una proposta diferent, en que es doni a l'objecte un valor propi ....
....
Tinc una gran quantitat de material gràfic, de fotos precioses que no he pogut incloure als llibrets dels CDs; sempre he pensat que era una pena desaprofitar-les.
Potser els discs d'artista és la manera de poder compartir-les...
Potser els discs d'artista és la manera de poder compartir-les...
9/11/09
.....
CDs únics, amb una selecció personal de material gràfic, amb intervencions manuals (pintar, retallar, cosir, enganxar...)
I tot en una capseta....
I tot en una capseta....
8/11/09
5/11/09
Ta txaaaaaaaaaan
Acaba d'arribar per correu un CD amb la versió "en brut" del concert de l'Auditori.
Crec que encara no estic preparada per escoltar-me'l....
Crec que encara no estic preparada per escoltar-me'l....
l'Empordà
He tornat a l'Empordà i he trobat el jardí vermell. Les vinyes i les heures van passant del verd, al taronja, al vermell viu .... i al terra.
Alguns camps que estaven llaurats tornen a ser verds però jo no sóc capaç de distingir el que hi creix.
A primera hora tot està cobert de boirina i al cel hi ha uns núvols absolutament increíbles que van canviant al llarg del dia.
És molt emocionant assistir a aquest espectacle.
Alguns camps que estaven llaurats tornen a ser verds però jo no sóc capaç de distingir el que hi creix.
A primera hora tot està cobert de boirina i al cel hi ha uns núvols absolutament increíbles que van canviant al llarg del dia.
És molt emocionant assistir a aquest espectacle.
3/11/09
Gràcies
Gràcies als que aneu seguint el bloc, als que veu venir a l'Auditori i veu ajudar a que fos, per a mi, una vetllada memorable.
Jo vaig disfrutar moltíssim tant el procés com el concert, aprenent de l'Amália, aprenent a ser lliure, a escoltar-me i fer en cada moment el que realment em demana el cor. És la seva manera d'entendre l'art i jo la subscric devotament.
30/10/09
Irrealitat
Abans de les estrenes sempre passo unes hores en que tot sembla una mica irreal: el tempo és més lent, els sons més fluixos, ... és com estar dins una bombolla o, més aviat dins d'un capoll...
Fins demà.
Fins demà.
26/10/09
Darrers retocs
No acabaria mai de replantajar-me la feina però en algun moment has de decidir que la dónes per bona. I en aquest cas, el moment és ara... d'aquí uns moments... tan aviat com acabi de mirar unes cosetes que....
24/10/09
El procés
Sempre és igual i sempre és diferent.
És diferent per quant la matèria que utilitzo és diferent: les idees canvien, les temàtiques, el repertori, la imatge, el personatge...
Però els dubtes, el plaer i el patiment, els moments d'obsessió, les crisis personals i professionals sempre apareixen al llarg del procés. Jo diria que formen part del procés i que són necessaris per completar-lo.
Quan hi estic immersa vull que s'acabi i quan s'ha acabat desitjo que torni a començar.
És diferent per quant la matèria que utilitzo és diferent: les idees canvien, les temàtiques, el repertori, la imatge, el personatge...
Però els dubtes, el plaer i el patiment, els moments d'obsessió, les crisis personals i professionals sempre apareixen al llarg del procés. Jo diria que formen part del procés i que són necessaris per completar-lo.
Quan hi estic immersa vull que s'acabi i quan s'ha acabat desitjo que torni a començar.
23/10/09
Ella i jo (XVII)
La Névoa es compraria una J-Doll
La Núria es compraria una Blythe
(les fotos són de flickr)
22/10/09
19/10/09
Compte enrera
Tinc la sensació que el compte enrera comença avui.
Queden 12 dies per a l'estrena a l'Auditori.
Encara hi ha coses per fer però en general està força avançat.
15/10/09
Amália
(no conec l'autor de la fotografia)
Com més coses sé d'Amália, més creix la meva admiració per ella ...
Aquests darrers dies
un bolo genial
un assaig productiu
dotze classes intenses i intensives
un enterrament emotiu....
moltes coses i poc temps per explicar-les.
9/10/09
Demà
Ens tornem a reunir les 10 veus de l'Auditori.
Serà al Festival de Jazz de la Costa Brava
Palafrugell
22h.
5/10/09
2/10/09
Eines
Darrerament estic descobrint noves eines que faciliten la recerca de material.
Són com nous mons per descobrir....
blogotheque.net
videotapas.net
spotify.com
vimeo.com
flickr.com
1/10/09
Carta a LV
Avui he enviat aquesta carta a La Vanguardia.
No sé si la publicaran.
En tot cas, la deixo també aquí.
El meu besavi, Ernest Bassons, era cantaire de l'Orfeó Català quan es va decidir de construir el Palau de la Música. En aquell moment ell era molt jove i guanyava molt pocs diners, i per poder col·laborar amb la construcció de la nova seu anava caminant a la feina per donar a l'Orfeó els diners que s'estalviava del tramvia.
Allà va conèixer la meva besàvia, la Teresa Bonnin. Es van casar, van tenir fills i filles, néts i nétes, i besnets i besnetes. Quan es van tornar a obrir els cors infantils i juvenils l'any 1985, la meva germana i jo vem fer les proves per entrar-hi i vem ser cantaires de l'Orfeó més de deu anys. A la meva família tenim moltes anècdotes vinculades a l'Orfeó i al Palau de la Música: a la tia Anita la feien cantar molt baixet perquè desafinava com un borinot, el tio Roberto Bechini va escolpir alguns dels conjunts escultòrics de l'edifici, jo hi vaig conèixer el pare de la meva filla... Puc dir literalment que jo i la meva filla hem nascut gràcies a l'Orfeó.
I malgrat tot això, sempre vaig tenir la sensació de ser una estranya a casa meva. La direcció del Palau sempre va menystenir els Cors. Suposo que al final erem una molèstica necessària, una cosa que havien de suportar per justificar que feien alguna cosa per la cultura i per la música. Durant un temps vem tenir la possibilitat d'assistir als concerts de programadors externs que s'hi feien però al final ni això (tret dels concerts de l'Orfeó, gairebé tota la resta són concerts programats per algú altre: fa uns 5 anys el cost de llogar la sala era de més de 10.000 euros). Quan es feia alguna sortida per cantar, algun intercanvi amb corals i orquestres d'altres ciutats, els cantaires haviem de pagar una part del viatge; els pares estaven obligats a ser socis i a pagar una quota. Si no recordo malament, també vem haver de pagar una part del cost dels uniformes.
Ara que s'ha sabut el que estava passat a les oficines del Palau entenc moltes coses i sento una tristesa i una ràbia immenses.
Però també tinc la confiança de que això ens donarà una força renovada per finalment començar a vetllar per les nostres coses, el nostre patrimoni artístic, cultural i humà, i a recuperar l'orgull de la feina ben feta, la dignitat i l'honorabilitat com a valors propis dels catalans.
NÚRIA PIFERRER Baix Empordà
No sé si la publicaran.
En tot cas, la deixo també aquí.
El meu besavi, Ernest Bassons, era cantaire de l'Orfeó Català quan es va decidir de construir el Palau de la Música. En aquell moment ell era molt jove i guanyava molt pocs diners, i per poder col·laborar amb la construcció de la nova seu anava caminant a la feina per donar a l'Orfeó els diners que s'estalviava del tramvia.
Allà va conèixer la meva besàvia, la Teresa Bonnin. Es van casar, van tenir fills i filles, néts i nétes, i besnets i besnetes. Quan es van tornar a obrir els cors infantils i juvenils l'any 1985, la meva germana i jo vem fer les proves per entrar-hi i vem ser cantaires de l'Orfeó més de deu anys. A la meva família tenim moltes anècdotes vinculades a l'Orfeó i al Palau de la Música: a la tia Anita la feien cantar molt baixet perquè desafinava com un borinot, el tio Roberto Bechini va escolpir alguns dels conjunts escultòrics de l'edifici, jo hi vaig conèixer el pare de la meva filla... Puc dir literalment que jo i la meva filla hem nascut gràcies a l'Orfeó.
I malgrat tot això, sempre vaig tenir la sensació de ser una estranya a casa meva. La direcció del Palau sempre va menystenir els Cors. Suposo que al final erem una molèstica necessària, una cosa que havien de suportar per justificar que feien alguna cosa per la cultura i per la música. Durant un temps vem tenir la possibilitat d'assistir als concerts de programadors externs que s'hi feien però al final ni això (tret dels concerts de l'Orfeó, gairebé tota la resta són concerts programats per algú altre: fa uns 5 anys el cost de llogar la sala era de més de 10.000 euros). Quan es feia alguna sortida per cantar, algun intercanvi amb corals i orquestres d'altres ciutats, els cantaires haviem de pagar una part del viatge; els pares estaven obligats a ser socis i a pagar una quota. Si no recordo malament, també vem haver de pagar una part del cost dels uniformes.
Ara que s'ha sabut el que estava passat a les oficines del Palau entenc moltes coses i sento una tristesa i una ràbia immenses.
Però també tinc la confiança de que això ens donarà una força renovada per finalment començar a vetllar per les nostres coses, el nostre patrimoni artístic, cultural i humà, i a recuperar l'orgull de la feina ben feta, la dignitat i l'honorabilitat com a valors propis dels catalans.
NÚRIA PIFERRER Baix Empordà
29/9/09
Fay Claassen
(no conec l'autor de la fotografia)Com el seu nom anuncia, una cantant amb molta elegància.
Què faria jo sense youtube...
28/9/09
Chet Baker
no he trobat qui és l'autor d'aquesta magnífica fotografiaNo sabia que, a més de tocar la trompeta, cantava.
M'ho ha dit la Txell Sust.
Escolteu-lo, veieu-lo i disfruteu aquí.
25/9/09
Amália na pele
Avui han arribat per correu 100 "Amálias" transferibles.
Així podrem portar Amália a la pell.
24/9/09
14/9/09
Invitacions confirmades
Hi haurà invitacions per a:
Sergio Rivas
Sonia Ezquerra
Norman Duncan
Anna Vilalta
i Jaume Coy
Fins divendres!
12/9/09
Invitacions per confirmar
Tan aviat com me les confirmin des d'A casa portuguesa, ho faré saber aquí.
7/9/09
Invitacions
El proper 18 de setembre farem una part d'"Estranya forma de vida" a "A casa portuguesa". Serà a la festa del 3r aniversari d'apertura.
El concert és gratuït però per entrar-hi caldrà una invitació. Jo en tinc 5 per repartir. Si les voleu, deixeu un comentari, d'acord?
El concert és gratuït però per entrar-hi caldrà una invitació. Jo en tinc 5 per repartir. Si les voleu, deixeu un comentari, d'acord?
3/9/09
BCN
Segurament estarem uns dies sense escriure.
Marxem de viatge a Barcelona.
Mmmmmmmmmmmmmhhhhhhhhhhhhh, ens ve molt de gust...
2/9/09
1/9/09
28/8/09
26/8/09
24/8/09
Ella i jo (VIII)
A la Névoa li agrada "Breakfast at Tiffany's"
A la Núria li agrada "In the mood for love"
22/8/09
...........
Els darrers concerts han estat una descàrrega d'energia tan forta, que trigo dies a recuperar-me...
El concert de L'Escala va ser fantàstic, vaig disfrutar moltíssim. És increïble com hem arribat a un punt de compenetració tan gran en tan poc temps; sembla com si fes anys que toquem aquest repertori i només fa un mes. Suposo que tots estem posant l'energia al mateix lloc i això es nota.... tots estem al servei de l'art, oblidant-nos de nosaltres mateixos per tal que passi alguna cosa, que aparegui el "duende" o que el fado "aconteça".
El concert de L'Escala va ser fantàstic, vaig disfrutar moltíssim. És increïble com hem arribat a un punt de compenetració tan gran en tan poc temps; sembla com si fes anys que toquem aquest repertori i només fa un mes. Suposo que tots estem posant l'energia al mateix lloc i això es nota.... tots estem al servei de l'art, oblidant-nos de nosaltres mateixos per tal que passi alguna cosa, que aparegui el "duende" o que el fado "aconteça".
18/8/09
Recordatori
Us recordo que dimecres 19 d'agost actuem a L'Escala
Festival Gastromusical
21h sopar
23h concert
www.el-moli.com
Festival Gastromusical
21h sopar
23h concert
www.el-moli.com
17/8/09
16/8/09
13/8/09
11/8/09
6/8/09
Equilibris
De vegades em sento a la corda fluixa i tot sovint he de fer malabars
De vegades tinc vertigen
De vegades m'assec en un plat de la balança, de vegades en l'altre...
però la majoria del temps lluito per estar al mig
De vegades tinc vertigen
De vegades m'assec en un plat de la balança, de vegades en l'altre...
però la majoria del temps lluito per estar al mig
31/7/09
27/7/09
26/7/09
fotografia treta de flickrEl millor de viure al camp és que, sense parar de treballar, fas vacances....
19/7/09
Carregar les piles
fotografia de silviaebasta a flickrHi ha poques coses que em carreguin més les piles que veure un bon espectacle. Ahir vaig veure "Circo de la Sombra". Si us els trobeu, no us els perdeu: són un exemple de com es pot fer circ contemporani de qualitat amb molt de gust, elegància, imaginació, bona tècnica i relativament pocs mitjans.
17/7/09
Encara em sento cansada... la descàrrega d'energia va ser considerable...
He trobat unes imatges del concert de Vilafranca aquí
He trobat unes imatges del concert de Vilafranca aquí
13/7/09
Tercer assaig
Avui també hem fet molta feina. I demà l'hem de rematar... Estarem tot el dia tancats fent (o intentant fer) música. MMMMMMMMmmhhhhhhhhhh.... me'n moro de ganes......
Dimecres fem una primera presentació a Vilafranca del Penedès dintre del Festival Calima.
Dimecres fem una primera presentació a Vilafranca del Penedès dintre del Festival Calima.
11/7/09
"Mientras canta, ¿ha experimentado usted algún éxtasis, algún arrobo místico?
No me avergüenza decirlo: sí. Cantar es sucumbir al embrujo de tu canto, olvidarte de que estás cantando. Lo otro es leer partituras. Cuando canto y soy víctima de mi canto..., dejo de ser yo. Y es cuando más soy. "
Entrevista a Amancio Prada a La contra d'avui.
No me avergüenza decirlo: sí. Cantar es sucumbir al embrujo de tu canto, olvidarte de que estás cantando. Lo otro es leer partituras. Cuando canto y soy víctima de mi canto..., dejo de ser yo. Y es cuando más soy. "
Entrevista a Amancio Prada a La contra d'avui.
4/7/09
3/7/09
30/6/09
Pèrdues
Aquesta ha estat una setmana de pèrdues per al món de la cultura i l'espectacle.
Avui ha mort Pina Bausch.
25/6/09
17/6/09
13/6/09
9/6/09
La veritat
En un artista és el primer que m'interessa, la seva veritat. Després ve la resta, el talent, l'interès de la proposta, la solvència tècnica... si no hi ha veritat, no pot haver-hi art....
5/6/09
31/5/09
29/5/09
Efímer
Les arts escèniques són efímeres per definició. Efímeres i intangibles. Pots agafar un CD però no pots agafar la música. La música és quelcom tan eteri com aire que vibra i en canvi té un efecte poderosíssim sobre mi. És com una mà invisible que m'estreny per dintre i m'acarona per fora. I quan tota la formació està tocant, està literalment construint alguna cosa: un espai propi que ens embolcalla, que ens sosté, un espai físic d'aire intangible que em (ens?) salva.
27/5/09
Proves
Dissabte hem quedat amb els músics per començar a fer proves; cal acabar de definir la formació i la millor manera de fer-ho és gravant-ho i escoltar-ho després tranquil·lament a casa.
He dit ja que m'encanta la meva feina?
He dit ja que m'encanta la meva feina?
21/5/09
18/5/09
Dissabte
Aquest dissabte, 23 de maig, actuem a l'Església del Castell de Castelldefels.
Pça. de l'Esglèsia, 1
21 hores
Nova rectificació
És un luxe treballar amb bons músics encara que això compliqui quadrar les agendes. Per això encara no és segura la data del concert a l'Auditori. Tan aviat com es confirmi, ho publicaré.
14/5/09
Procés
El que estic fent ara és escoltar molt de jazz.
Estic carregant tot el que tinc de jazz a l'ipod per anar estudiant.
Tinc molta sort que m'agradi tant la meva feina...
fotografia de Leonard Feather
13/5/09
Rectificació
Finalment sembla que la presentació serà el 23 d'octubre i possiblement serà anunciat amb un cartell més o menys com aquest.12/5/09
7/5/09
6/5/09
Viena
un voltet
davant de l'auditori 
just abans del concert
amb l'Eveline, l'artífex
És un autèntic plaer treballar amb gent professional, amb talent i amb tan bon rotllo...
30/4/09
La imatge
La idea i l'estilisme són meus.
La perruqueria i el maquillatge són de la Lisa.
La fotografia és de Noe Elías.
26/4/09
SOLD OUT
A Viena varem vendre totes les entrades i tots els CDs que duiem. Han estat uns dies maquíssims a nivell professional i personal.
Tindré fotos aviat.
20/4/09
Per Sant Jordi
serem una mica lluny.
Concretament a Viena, a l'Auditori de la Ràdio Nacional Austríaca.
Repertori
Crec que ja tinc el repertori definitiu triat. Ha estat una feina dolorosa. Haver de deixar fora tantes cançons precioses que ve de gust cantar és una renúncia però, a menys que volgués fer un concert de quatre hores, calia fer-ho.
El pas següent és mirar quin color volem donar a cada cançó. Escoltar-les, sentir-les, imaginar-les amb unes altres vestidures, provar-les, tornar-les a provar, gravar-ho... i decidir.
16/4/09
9/4/09
7/4/09
L'ambient
Un club de jazz dels anys 50.
Fosc amb una il·luminació molt teatral.
Vestits negres.
Billy Holiday.
Olor a gardènia....
2/4/09
Fer un nou repertori sempre és una tasca més complexa del que sembla. Al menys ho és per a mi. Jo no puc limitar-me a triar unes quantes cançons que m'agradin; la tria general ha de tenir una coherència, una història al darrera que li doni unitat. I per il·lustrar aquesta història necessito buscar un personatge amb una imatge, un vestuari, un color, una olor... i en això estem....
28/3/09
26/3/09
Unes quantes fotos
M'han enviat aquest enllaç on es pot veure un reportatge fotogràfic del concert a l'Auditori.
podeu veure'l aquí
24/3/09
Tornem a l'Amália
La setmana passada vem estar totalment submergides en una voràgine de música, de veus, de talent i de qualitat professional i humana. Ha estat una experiència inoblidable que encara té ressons en mi...
I després d'aquest meravellós parèntesi, tornem a Amália...
22/3/09
19/3/09
17/3/09
12 dones i un home
Estem preparant una cosa que farem dissabte a l'Auditori. Som deus veus de dones, un súper músic, una gran banda, la dona que ho ha pensat i la que l'ajuda. Un gustasso...
14/3/09
6/3/09
Concerts
Dissabte 7 de març
22h
CC Molí de l'Anguila
FIGUERES
Diumenge 8 de març
19h
Cine Petit
TORROELLA DE MONTGRÍ
2/3/09
GOSTAVA DE SER QUEM ERA
Amália Rodrigues
Tinha alegria nos olhos
tinha sorrisos na boca
tinha uma saia de folhos
tinha uma cabeça louca.
Tinha uma louca esperança
tinha fé no meu destino
tinha sonhos de criança
tinha um mundo pequenino.
Tinha toda a minha rua
tinha as outras raparigas
tinha estrelas tinha a lua
tinha rodas de cantigas.
Gostava de ser quem era
pois quando era menina
tinha toda a Primavera
só numa flor pequenina.
28/2/09
Tertúlia
Ahir vaig ser la convidada a una tertúlia. Em convidaven un grup d'amics que es reuneixen un cop al mes per sopar i parlar amb el personatge convidat. És evident que parlem tot el dia però em sembla entranyable recuperar el fet de quedar expressament per parlar.
27/2/09
LAVAVA NO RIO, LAVAVA
Amália Rodrigues
Lavava no rio, lavava
Gelava-me o frio, gelava,
Quando ia ao rio lavar.
Passava fome, passava,
Chorava, também chorava,
Ao ver minha mãe chorar!
Cantava, também, cantava!S
onhava, também, sonhava!
E, na minha fantasia,
Tais coisas fantasiava,
Que esquecia que chorava,
Que esquecia que sofria!
Já não vou ao rio lavar,
Mas continuo a chorar!
Já não sonho o que sonhava!
Já não lavo no rio!
Por que me gela este frio
Mais do que então gelava?
Ai, minha mãe, minha mãe
Que saudades desse bem,
Do mal que eu não conhecia!
Dessa fome que eu passava,
Do frio que nos gelava,
E da minha fantasia!
Já não temos fome, mãe!
Mas já não temos também
O desejo de a não ter!
Já não sabemos sonhar,
Já andamos a enganar
O desejo de morrer!
20/2/09
9/2/09
8/2/09
2/2/09
NEM AS PAREDES CONFESSO
M: Ferrer Trindade, Artur Ribeiro
Ll: Maximiano de Sousa
Não queiras gostar de mim
Sem que eu te peça,
Nem me dês nada que ao fim
Eu não mereça
Vê se me deitas depois
Culpas no rosto
Eu sou sincera
Porque não quero
Dar-te um desgosto
De quem eu gosto
nem às paredes confesso
E nem aposto
Que não gosto de ninguém
Podes rogar
Podes chorar
Podes sorrir também
De quem eu gosto
Nem às paredes confesso.
Quem sabe se te esqueci
Ou se te quero
Quem sabe até se é por ti
que eu tanto espero.
Se gosto ou não afinal
Isso é comigo,
Mesmo que penses
Que me convences
Nada te digo.
Gonçalo Salgueiro canta aquí
30/1/09
reproducció d'una postal trobada a flickrMaria Lisboa
M: Alain Oulman
L: David Mourão-Ferreira
É varina, usa chinela,
tem movimentos de gata;
na canastra, a caravela,
no coração, a fragata.
Em vez de corvos no chaile,
gaivotas vêm pousar.
Quando o vento a leva ao baile,
baila no baile com o mar.
É de conchas o vestido,
tem algas na cabeleira,
e nas velas o latido
do motor duma traineira.
Vende sonho e maresia,
tempestades apregoa.
Seu nome próprio: Maria;
seu apelido: Lisboa.
29/1/09
POVO QUE LAVAS NO RIO
M: Fado Victoria
L: Pedro Homem de Melo
Povo que lavas no rio
Povo que lavas no rio
E talhas com o teu machado
As tábuas do meu caixão.
Pode haver quem te defenda
Quem compre o teu chão sagrado
Mas a tua vida não.
Fui ter à mesa redonda
Bebi em malga que me esconde
O beijo de mão em mão.
Era o vinho que me deste
A água pura, puro agreste
Mas a tua vida não.
Aromas de luz e de lama
Dormi com eles na cama
Tive a mesma condição.
Povo, povo, eu te pertenço
Deste-me alturas de incenso,
Mas a tua vida não.
Povo que lavas no rio
E talhas com o teu machado
As tábuas do meu caixão.
Pode haver quem te defenda
Quem compre o teu chão sagrado
Mas a tua vida não.
23/1/09
ESTRANHA FORMA DE VIDA
Lletra d'Amália Rodrigues
Música d'Alfredo Marceneiro
Foi por vontade de Deus
que eu vivo nesta ansiedade.
Que todos os ais são meus,
Que é toda a minha saudade.
Foi por vontade de Deus.
Que estranha forma de vida
tem este meu coração:
vive de forma perdida;
Quem lhe daria o condão?
Que estranha forma de vida.
Coração independente,
coração que não comando:
vive perdido entre a gente,
teimosamente sangrando,
coração independente.
Eu não te acompanho mais:
para, deixa de bater.
Se não sabes aonde vais,
porque teimas em correr,
eu não te acompanho mais.
sentiu-la aquí
21/1/09
PRIMAVERA
Todo o amor que nos prendera,
Como se fora de cera,
Se quebrava e desfazia.
Ai funesta Primavera,
Quem me dera, quem nos dera,
Ter morrido nesse dia.
E condenaram-me a tanto,
Viver comigo meu pranto,
Viver, viver e sem ti.
Vivendo sem no entanto,
Eu me esquecer desse encanto,
Que nesse dia perdi.
Pão duro da solidão,
É somente o que nos dão,
O que nos dão a comer.
Que importa que o coração,
Diga que sim ou que não,
Se continua a viver.
Todo o amor que nos prendera,
Se quebrara e desfizera,
Em pavor se convertia.
Ninguém fale em Primavera,
Quem me dera,
quem nos dera,
Ter morrido nesse dia.
Lletra: David Mourão-Ferreira
Música: Pedro Rodrigues
No he trobat cap vídeo d'Amália cantant-la.
Camané la canta aquí
17/1/09
Comencem
fotografia trobada a flickrHe estat fent una selecció de cançons que formen part del repertori d'Amália Rodrigues. Ahir vem fer una primera aproximació als temes per veure com els podem presentar... és emocionant veure què en surt...
14/1/09
Any 9, projecte nou
Al novembre passat fa fer un any de l'enregistrament del darrer disc.
Al febrer que ve farà un any que el vaig presentar a l'Auditori.
En aquest temps hem anat fent bolos que hem disfrutat molt. I encara n'hi ha de programats! També hi ha el DVD que es va enregistrar de l'actuació a la Xina i que espero que podrem publicar en breu. "Entre les pedres i els peixos" m'està donant moltes satisfaccions...
Però necessito obrir nous fronts; l'any 2009 fa deu anys de la mort d'Amália Rodrigues i tinc una idea de projecte que espero que es materialitzarà aviat.
Al febrer que ve farà un any que el vaig presentar a l'Auditori.
En aquest temps hem anat fent bolos que hem disfrutat molt. I encara n'hi ha de programats! També hi ha el DVD que es va enregistrar de l'actuació a la Xina i que espero que podrem publicar en breu. "Entre les pedres i els peixos" m'està donant moltes satisfaccions...
Però necessito obrir nous fronts; l'any 2009 fa deu anys de la mort d'Amália Rodrigues i tinc una idea de projecte que espero que es materialitzarà aviat.
13/1/09
Antídot
La ballarina Elise Altman fotografiada per Madame d'OraCom fer que les parts menys creatives de la meva feina no em col·lapsin?
Una bona manera és envoltar-me d'imatges com aquesta.
10/1/09
Fotografies
L'actriu Maria Ley retratada a l'estudi de Madame d'Ora l'any 1923Els reis m'han dut unes precioses fotografies antigues. Ara només cal emmarcar-les i buscar el lloc més adient per penjar cadascuna. M'inspira molt mirar-les: la composició, la llum, les intencions... és com entrar en un altre món.
8/1/09
Tornem!
Anna Duncan per Arnold GentheTornem amb moltes ganes, moltes idees i molta energia.
Feliç i creatiu 2009!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)