Sempre és igual i sempre és diferent.
És diferent per quant la matèria que utilitzo és diferent: les idees canvien, les temàtiques, el repertori, la imatge, el personatge...
Però els dubtes, el plaer i el patiment, els moments d'obsessió, les crisis personals i professionals sempre apareixen al llarg del procés. Jo diria que formen part del procés i que són necessaris per completar-lo.
Quan hi estic immersa vull que s'acabi i quan s'ha acabat desitjo que torni a començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada