24/12/07

Bones festes

Tornarem aviat...

21/12/07

fffffiiiiiiiiiuuuuuuuuuuuu.....

la setmana ha passat volant....

14/12/07

14-02-2008

És la data d'estrena a l'Auditori de Barcelona.
Les entrades ja estan a la venda.

13/12/07

Entrevista

Està en portuguès però crec que s'entén prou bé.
Cliqueu aquí

7/12/07

Música, paraules i imatges

la fotografia és de Noemí Elías

Per a mi un disc es composa (en parts pràcticament iguals) de música, paraules i imatges. Si a més hi afegim el tacte del paper, el pes de l'objecte, l'olor de la tinta... es converteix en un objecte de desig. Com els llibres. No és el mateix llegir un llibre des de la pantalla de l'ordinador que des del llit o des de la butaca.

Tampoc no és el mateix escoltar un disc des d'una llista de reproducció que fer-ho amb l'objecte a la mà, remenant el llibret, seguint la lletra, mirant les fotografies, els crèdits... Buscar-lo a la lleixa, prendre'l, obrir-lo, col·locar-lo al reproductor i seure tranquil·lament al sofà per compartir amb l'autor una experiència més íntima i més completa de comunicació.

1/12/07

Correu muito bem

des del taxi

l'amic Pessoa

a l'estudi

a l'estudi




fado voltou a Lisboa



des de casa

Un gran equip i una experiència inoblidable.
Gràcies a tots.





25/11/07

Vou ao fado

Fins divendres!!!

20/11/07

Estudiar...

És tot el que faig ara mateix en les meves estones de treball. No hi ha res més. La feina que s'havia de delegar, ja està delegada. I la que he de fer jo però no és estrictament musical, haurà d'esperar a que torni de Lisboa....

Tot tret de les classes, és clar.

El fado té una base musical molt flexible. La gràcia està en donar-hi un aire propi amb canvis en la melodia, en els tempos, en les suspensions i en els finals. Primer cal dominar al màxim el fado per a després improvisar-hi i fer-ne una recreació. Aquesta és la veritable màgia del fado... que el pots fer teu... És la màgia i és la dificultat perquè el que té el fado, és el que el fadista hi posa.

14/11/07

Compte enrere

D'aquí deu dies me'n torno a Lisboa a gravar el disc. Ja està.
Estic estudiant, en la mesura de les meves refredades possibilitats, escoltant els assajos i creant assobre dels playbacks.
Ja tinc el títol.
Ja he començat les sessions de fotos.
Ja m'han pres les mides per fer el vestit.
Ja tinc data de presentació a l'Auditori de Barcelona: 14 de febrer de 2008

13/11/07

Malalta

foto de Noemí Elías
Suposo que aquesta foto en té la culpa... però ha valgut la pena

11/11/07

Títol

la fotografia és de Noemí Elías i la vem fer ahir...


"entre les pedres i els peixos..."

8/11/07

pressa pressa pressa

no conec l'autor de la fotografia

Una cosa és l'art i l'altra la indústria....

7/11/07

Avui Frida

Las dos Fridas, Frida Kahlo (1939)

Actuem a Cal Ninyo de Sant Boi a les 19,30h.

6/11/07

Avançant

la fotografia la va fer Noemí Elías per a FADO DISTRAÍDO (2004)
Aquesta setmana es començaran a tancar alguns temes. De moment, crec que ja tinc qui farà el vestuari de l'espectacle. El que és segur és qui farà les fotos.

2/11/07

Una visió de mi mateixa

Aquest artista del paper es diu Peter Callesen

I encara no.......


Encara no tinc el nom... ni tantes altres coses... suposo que hauré de prendre-m'ho amb calma i anar abordant una cosa rera l'altra.

De moment ja tinc passat a CD tot el que vaig gravar durant els assajos a Lisboa. Cal anar escoltant-ho i treballant-hi per dur-ho ben preparat a la gravació del disc, que serà a finals de novembre...

I mentrestant m'inspiro escoltant un dels grans.

la fotografia de'n Camané és de Reinaldo Rodrigues

30/10/07

Nom


Fa mesos que estic buscant el nom del nou disc i encara no l'he trobat. És un disc molt diferent als altres per diversos motius: hi ha hagut canvis en l'equip de gent que hi participa i per tant no s'ha seguit la rutina de treball dels anteriors, la direcció artística és exclusivament meva i això per força es notarà.

Aquest disc és el començament d'una nova etapa i tot és nou i diferent per a mi. És molt excitant aquest nou procés: anar definint el concepte de les lletres, triar el repertori, l'ordre, l'imatge que ha de tenir, la gent que hi treballarà, ...

I tot plegat reuneix tantes novetats importants que no sé com resumir-les en un títol......

27/10/07

O.

És increïble que un personatge tan petit com Ofèlia sigui una font tan gran d'inspiració. Pot ser la seva puresa de sentiments, envers Hamlet, envers el seu pare, el seu germà, envers l'amor i el deure el que desperta una certa admiració. És bella per dins i per fora; el mal que se li infligeix a ella se li fa a tota la humanitat...

encara més ofèlies

"Ophelie se noyant", de Jean-Sébastien Rossbach

"Ophelia lying in the meadow", de John William Waterhouse


24/10/07

treballant

a Lisboa.
El dilluns vem fer el primer assaig. Va ser una experiència fantàstica. Els músics són uns professionals esplèndids i vaig comptar amb l'ajut inestimable d'un gran cantant portugués, en Gonçalo Salgueiro. Ell em va ajudar a ajustar coses amb els músics, va fer suggeriments molt enriquidors i va ser un gran recolzament.
Obrigada Gonçalo!

19/10/07

........

la fotografia és de Madelaine Adélaïde

Lizzie Siddal (1829-1862)

el dibuix és un retrat d'Elisabeth Siddal fet per Gabriel Rossetti

És el nom de la model que va posar per a Millais en el seu cèlebre retrat d'Ofèlia. Lizzie, a banda, era poetessa i va tenir una vida gairebé tan intensa com la mateixa Ofèlia. Filla d'un sastre humil de Londres, va ser descoberta per Garbiel Rossetti, un altre dels artistes de La Germandat Prerafaelita. Va conviure amb ella, la va pintar, li va escriure poemes durant molts anys. Però només s'hi va casar dos anys abans que ella es suicidés. Quan la relació amb Rossetti ja estava molt deteriorada ella donà a llum una nena morta. Això la submergí en una profunda depressió i passava hores gronxant un bressol buit... fins que un parell d'anys més tard i després de molt de temps de ser-ne addicte, es suicidà amb tintura de làudan.





Early Death


Oh grieve not with thy bitter tears

The life that passes fast;

The gates of heaven will open wide

And take me in at last.


Then sit down meekly at my side

And watch my young life flee;

Then solemn peace of holy death

Come quickly unto thee.


But true love, seek me in the throng

Of spirits floating past,

And I will take thee by the hands

And know thee mine at last.

14/10/07

Buscant a Ofèlia


la fotografia és un autoretrat de Cang Xin

12/10/07

Vou ao fado

crec que el dibuix és d'Stuart Carvalhais

D'aquí deu dies seré a Lisboa per assajar amb la gent que participarà en el proper disc.
En principi ja està tot el repertori triat, les músiques i les lletres que hi van.
En el temps que queda abans de marxar voldria acabar de polir-ho tot,
donar-li el màxim d'unitat al repertori i que el concepte quedi ben travat.

8/10/07

Dimarts i dimecres

"Mario Mas amb fons de Frida", setembre de 2007

Dimarts 9 d'octubre, FRIDA EN EL MIRALL a la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues de Llobregat. A les 20.30h



Dimecres 10 d'octubre, NÉVOA a Casa Amèrica de Catalunya. A les 19.30h.




6/10/07

És nit d'estrena

Avui s'estrena "Pensaments escrits al caure de les fulles". Hem estat assajant a Girona, completament immergits en el procés. He disfrutat moltíssim tot i algun mal de panxa ocasional... Estic aprenent coses del teatre, de les diferents maneres de treballar segons les disciplines escèniques, dels aspectes tècnics, i de l'esforç de professionals de primera per a aconseguir un objectiu comú: crear un moment irrepetible.
Què fariem sense l'art....

1/10/07

Una sorpresa


Ahir va sortir això i em fa molta il·lusió.

27/9/07

Ssshhhhhhhhh

"Dreaming" de Takehisa Yumeji (1923)

Frida a Viladecans

Demà tenim actuació de FRIDA EN EL MIRALL al teatre Atrium de Viladecans. Serà a les 22.30h.

26/9/07

Assajos

He començat a assajar "Pensaments escrits al caure de les fulles", d'Ayub Khan-Din. L'obra és molt forta, molt intensa. Treballo envoltada de talent i això és inspirador i és un repte. Però per a mi està sent duríssim....

Estrenem el 6 d'octubre al FESTIVALTEMPORADA ALTA a Girona

21/9/07

...........

la il·lustració és d'Honda Shotaro (1923)

........... la setmana ha passat volant...

17/9/07

Llançà, setembre 2007

Miro aquesta fotografia amb una música (de prova) que ha fet en Dani Espasa per a "Pensaments escrits al caure de les fulles" i agafa una altra dimensió. Tan de bo més endavant (quan la música sigui definitiva) pugui compartir-ho.

10/9/07

Nous fils per estirar

Kate Keown, de Julia Margaret Cameron (1866)


NO CAL QUE EM DIGUIS QUE HI ETS

Ester






OFÈLIA II o REPÒS, Névoa

Ophelia, de Julia Margaret Cameron (1867)


No vull que em miris així
ara que arriba el final
ara que res em fa mal
i que per fi puc dormir

No vull que em prenguis així
si saps que el cos no em respon
el riu és el meu llençol
el fang és el meu coixí

No vull que parlis de mi
si sota l’aigua no et sento
entre les pedres i els peixos
he seguit el meu destí

Vull que em miris amb amor
que m’abracis amb desig
Vull que ara em parlis a mi
Ara que jo ja no hi sóc

5/9/07

OFÈLIA, Névoa

adoro la Björk


No vull que em miris així
ara que arriba el final
ara que res em fa mal
i que per fi puc dormir

No vull que m’abracis així
ara que el cos no em respon
el riu em fa de llençol
el llod em fa de coixí

No vull que parlis de mi
com si jo ja no hi fos
sóc jo qui ha collit les flors
que han lliscat del meu pit

Vull que em miris amb amor
que m’abracis amb desig
Vull que ara em parlis a mi
Ara que jo ja no hi sóc

3/9/07

Avui, dos esdeveniments

Avui es presenta la nova temporada al teatre ATRIUM de Viladecans. Ens han convidat a la Mireia i a mi a participar en un dinar amb els patrocinadors del teatre, representants de l'Ajuntament i d'altres...

Per a tarda tinc la primera reunió de feina d'un espectacle que es presenta al Festival Temporada Alta de Girona d'enguany: "Paraules escrites al caure les fulles" dirigida per en Jordi Prat i Coll. Segur que disfrutaré moltíssim...

31/8/07

Ofèlia

Ophelia, de J.E. Millais (1851-52)

La rentrée és més lenta del que em pensava; he de tornar a immergir-me en el fado, en un estat de l'esperit que no és evident ni automàtic. En el fado hi has d'anar entrant, entregar-t'hi sense pressa i sense esperar res. El fado t'ho dóna tot però quan ell vol.


Hi ha idees que comencen a rondar-me. He trobat algunes músiques més però sobretot he trobat a Ofèlia, la que ho ha perdut tot. Al final aconsegueix que la mirem, jove, bonica, entregada, envoltada de les flors que han caigut de les seves mans en una mise en scène que farà que la recordem per sempre...

29/8/07

més ssssshhhhhhhhhhh

la fotografia és d'Oriol Texidor

20/8/07

rentrée


un dia per posar-se a punt i demà reprenem la feina
no concec l'autor de la fotografia

2/8/07

Mmmmmmmmmmmmmm...........

............... vacances.
Tornarem a partir del 20 d'agost.
no conec l'autor de la fotografia


31/7/07

Santi Santamaria

Ahir estàvem convidats a tocar a la festa d'aniversari de Santi Santamaria. Tot i que no cuinava ell, sino un cuiner de "El racó de can fabes", el menjar era boníssim. La vetllada va resultar molt agradable.

26/7/07

Grills

Sortosament, el brogit dels generadors de llum no aconsegueix tapar el cant dels grills.

Renovant la web

Feia temps que calia fer-ho però justament d'això, de temps, sempre ens en falta. Finalment hi ha penjada una versió inacabada però suficient de la nova web. És una mica més densa que l'anterior perquè s'hi han afegit moltes més dades sobre cada espectacle. I encara se n'hi afegiran més... Si algú té ganes de llegir serà benvingut aquí

24/7/07

Actuem

la fotografia és de Martí Escuder

El proper diumenge dia 29 per la nit actuem a Cunit. Més dades aquí.

Personatges

la fotografia és un autorretrat de Claude Cahun
Una galeria de personatges

que han perdut alguna cosa

l'amor,

la confiança,

l'esperança, ...

23/7/07

+ "Les roses", Névoa

la fotografia és un retrat de l'any 1917, d'Alfred Slieglitz a la pintora Georgia O'Keefe

El món és massa petit
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.

Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.

Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.

Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.

"L'ombra", Névoa

la fotografia és un autorretrat de Claude Cahun

Sóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
Sóc la creu de cada cara

Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
Sóc una ombra sense rostre
Al cor hi tinc un escull
Als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre

Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida
els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida

20/7/07

Carlos do Carmo

Avui anem a veure un dels grans. ...

Passar...

de l'artista a la mare,

de la mare a la dona,

de la dona a la filla, a la neta,

de l'amiga a l'alumna,

de la l'alumna a la "jefa", a l'artista........
la fotografia és d'Oukalele

18/7/07

12/7/07

El fado triplicado

la fotografia és un autorretrat de Claude Cahun (1894-1954)
La lletra del fado triplicado té una forma molt concreta. Les estrofes són "sextilhas", és a dir, de sis versos dels quals: la darrera paraula del primer vers ha de rimar amb dues del segon vers, de la mateixa manera que la darrera paraula del quart vers ha de rimar amb dues paraules del cinquè vers. Els versos tercer i sisè han de rimar entre ells. Un autèntic trencaclosques........

7/7/07

Estudi per a un fado triplicado

no conec l'autor de la fotografia

Sóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
sóc la creu de cada cara.
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
sóc una ombra sense rostre
al cor hi tinc un escull
als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre.

3/7/07

128 Fado


És el nom d'aquest nino tan preciós.
L'ha fet en Ricardo Rodrigues, un artista portuguès,
especialment per a mi inspirant-se en el món del fado.
Com diu la meva amiga Mireia, l'estimo!!

EL FADO, desde Lisboa a la vida




Ha sortit un nou llibre sobre fado. Aquest l'han escrit i il·lustrat tres amants del fado des d'Astúries. Un d'ells, Miguel Ángel Fernández, és un periodista que alguna vegada ha escrit crítiques i ressenyes sobre la meva feina.
És curiós.... fa deu anys la Névoa no existia i ara surt als llibres........