la fotografia és un retrat de l'any 1917, d'Alfred Slieglitz a la pintora Georgia O'Keefe El món és massa petit
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.
Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.
Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada