"L'ombra", Névoa

la fotografia és un autorretrat de Claude Cahun

Sóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
Sóc la creu de cada cara

Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
Sóc una ombra sense rostre
Al cor hi tinc un escull
Als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre

Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida
els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida