no conec l'autor de la fotografiaSóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
sóc la creu de cada cara.
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
sóc la creu de cada cara.
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
sóc una ombra sense rostre
al cor hi tinc un escull
als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre.
del destí no puc fugir
sóc una ombra sense rostre
al cor hi tinc un escull
als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre.
2 comentaris:
molt bonic, molt difícil, molt de mèrit.Ets un crack!
És... curiós, diferent, especial.
Publica un comentari a l'entrada