adoro la BjörkNo vull que em miris així
ara que arriba el final
ara que res em fa mal
i que per fi puc dormir
No vull que m’abracis així
ara que el cos no em respon
el riu em fa de llençol
el llod em fa de coixí
No vull que parlis de mi
com si jo ja no hi fos
sóc jo qui ha collit les flors
que han lliscat del meu pit
Vull que em miris amb amor
que m’abracis amb desig
Vull que ara em parlis a mi
Ara que jo ja no hi sóc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada