Avui en Pere Cardona m'ha fet aquestes preguntes pel seu blog:
Doncs em sento molt afalagada, la veritat. La Bonet és un dels pilars de la música de casa nostra, una gran artista amb molta personalitat i amb una carrera encara en expansió. És la mena de perfil amb la que em sento identificada.
Per a mi la música i l'art en general són una necessitat bàsica. Em desenvolupo com a persona mitjançant la meva carrera; cantar no és només una manera de guanyar-me la vida o de buscar reconeixement. Suposo que per això la meva trajectòria és lenta, perquè va lligada a la meva vida, al que em passa, al meu dia a dia...
Un "crack" com l' Eduard Iniesta ha participat amb la teva aventura músical, com es sent una persona com "Névoa" en saber que està amb un dels més grans músics que té aquest país tan petit?
Jo vaig començar a col·laborar amb Eduard Iniesta l'any 94. En aquell moment ell havia muntat un grup amb altres músics del circuit tradicional però els faltava una vocalista. Em vaig incorporar a la formació i entre tots vem decidir anomenar el grup "Lo poder del cant". A partir d'aleshores vaig participar en la majoria dels seus projectes (De soca-rel, Vradiaki, Hi ha quelcom que no va bé, etc) Quan vaig decidir començar a fer fado el més lògic era fer-ho amb ell i li vaig demanar que fos el meu productor. La nostra carrera junts va durar deu anys i va ser molt enriquidora i molt fructífera.
Núria Piferrer és el teu nom autèntic, "NÉVOA" un personatge creat per tu i des d' on explores les vessants dels fados i altres estils en col·laboracions... com veus des de la visió de la Núria a la persona plena de fantasia i realitat que és el teu alter ego?
Quan vaig decidir que volia cantar fado, aquest era un gènere molt desconegut a Catalunya. La majoria de gent no n'havia sentit a parlar i la gent que si que el coneixia tenien molts dubtes sobre si era bona idea cantar fado no sent jo portuguesa. El cert és que vaig rebre molt escepticisme i per això vaig inventar-me la Névoa. Buscava un nom artístic i vaig acabar creant un personatge... Amb el temps la Névoa ha anat desenvolupant una personalitat pròpia i això em fa molta gràcia. Suposo que mitjançant la Névoa he pogut deixar sortir aspectes de la meva personalitat que estaven més amagades; jo sóc l'artesana i ella és la diva.
I com definiria la Névoa a la Núria Piferrer?
Suposo que la Névoa no acaba d'entendre que jo treballi tant i sigui tan pragmàtica. Crec que ens compenetrem la mar de bé.
Si anem a un concert teu ens veurem immersos en un món ple de màgia i delicadesa, un món perfectament cantat per tu... la teva veu embolcalla a tothom... quan puges a l' escenari et venen imatges al cap, entres en un món diferent quan començes a cantar?
El cert és que jo sento que em transformo... mentre fem la prova de so, la Névoa va agafant terreny i quan em canvio i em maquillo al camerino es completa la transformació. I després surto a l'escenari, tanco els ulls i sento com la música i els poemes m'atravessen, els faig meus, em submergeixo en totes aquestes sensacions i imatges. Són moments preciosos que donen sentit a tot el que faig.
Ets un autèntic tresor de la música del nostre país, les ràdios cada cop sembla que girin cap a un cantó positiu a l' hora de programar música.... com a Névoa ets sents recolzada pels medis de comunicació?
La música que faig no és "mainstream" i hi ha tot un seguit de mitjans als que no accedeixo. Però per la resta, no em puc queixar. Alguns programes i alguns periodistes m'han recolzat molt i el cert és que mai he rebut una mala crítica.
Si ara et diguessin que triessis una cançó del teu repertori que estiguis més orgullosa de cantar què ens diries? per què?
Suposo que triaria "Lágrima", amb música de Carlos Gonçalves i lletra d'Amália Rodrigues. És una cançó monumental que fa més de deu anys que canto i que cada vegada m'ofereix coses noves.
Si mirem a la teva pàgina web www.nevoa.com i anem a "altres projectes" veurem per sorpresa que vas participar a l' obra de teatre ELS PIRATES de DAGOLL DAGOM en el paper de Caterina.,.. d' on surt la opció de participar-hi? s'ha de ser una mica actriu també per cantar fados?
Vaig estudiar interpretació i el teatre musical m'encanta. Vaig fer el càsting per als Dagoll i em van agafar. En un moment vaig pensar a dedicar-m'hi però després em va seduir més el fet de portar endavant una carrera musical pròpia. El bagatge com a actriu m'ha ajudat a poder explicar millor les històries de les cançons. En una cançó hi ha música i lletra, i les dues coses són igual d'importants per a mi: igual que treballo la part musical (la melodia, l'afinació, el ritme, etc.) també m'agrada treballar el text, interpretar què li passa al personatge, des d'on està explicant els seus sentiments. És un costum que m'ha quedat de la meva època més lligada al teatre.
I per últim què diries a la gent que està llegint aquesta entrevista?
Doncs agrair-los que estimin la música i encoratjar-los a explorar i recolzar la gran quantitat de grans talents que hi ha a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada