No diguis que no m’has vist
portant el cor a la mà
la sang em queia entre els dits
no la podia aturar
portant el cor a la mà
la sang em queia entre els dits
no la podia aturar
No diguis que no has sentit
que t’he trucat a la porta
el puny talment com un crit
la porta, fusta somorta
No diguis que no has llegit
almenys un dels meus missatges...
Fins la tinta m’ha traït.
Abandono l’abordatge.
(no conec l'autor de la fotografia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada