és una cosa que estic aprenent.
Sempre tinc la sensació que estic a punt d'arribar a algun lloc, que s'acabarà un camí i en començarà un altre. Però la vida (almenys la meva) no és així. És un camí continu. Fins i tot poden ser diversos camins paral·lels que recorro al mateix temps. I a més no han de ser necessàriament camins directes, rectes... tot sovint són sinuosos, fan zigazagues...
(la fotografia és de Noemí Elías)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada