19/10/07

Lizzie Siddal (1829-1862)

el dibuix és un retrat d'Elisabeth Siddal fet per Gabriel Rossetti

És el nom de la model que va posar per a Millais en el seu cèlebre retrat d'Ofèlia. Lizzie, a banda, era poetessa i va tenir una vida gairebé tan intensa com la mateixa Ofèlia. Filla d'un sastre humil de Londres, va ser descoberta per Garbiel Rossetti, un altre dels artistes de La Germandat Prerafaelita. Va conviure amb ella, la va pintar, li va escriure poemes durant molts anys. Però només s'hi va casar dos anys abans que ella es suicidés. Quan la relació amb Rossetti ja estava molt deteriorada ella donà a llum una nena morta. Això la submergí en una profunda depressió i passava hores gronxant un bressol buit... fins que un parell d'anys més tard i després de molt de temps de ser-ne addicte, es suicidà amb tintura de làudan.





Early Death


Oh grieve not with thy bitter tears

The life that passes fast;

The gates of heaven will open wide

And take me in at last.


Then sit down meekly at my side

And watch my young life flee;

Then solemn peace of holy death

Come quickly unto thee.


But true love, seek me in the throng

Of spirits floating past,

And I will take thee by the hands

And know thee mine at last.

2 comentaris:

vitelone ha dit...

La història d'aquesta pobra noia és ben desgraciada, realment.

Em sembla que la varen fer estar durant hores interminables, dies i setmanes, dins una banyera al backyard de l'estudi d'en Millais, que ja s'havia passat cinc mesos pintant el fons del quadre. Després de la seva desgraciada mort, destrossat i ple de remordiments, el seu marit, en Dante Rosetti va voler enterrar els poemes que li havia dedicat juntament amb el seu cos. Al cap d'uns mesos, però, es va deixar convèncer pel seu agent literari, d'inhumar-los.

Allí començà la llegenda: el cabell roig de Lizzie no havia parat de créixer, i diuen que el seu rostre incorrupte era més bell, si cap, que en vida... Dante Rosetti, que també era làudam dependent, va acabar d'embogir del tot, i morí després de viure alguns mesos amb alguns opossums en un petit apartament.

Bram Stocker es va inspirar en aquesta història per a alguna escena de Dracula, con la decapitació de Lucy, i els entesos en fantasmes diuen que encara avui en dia pot veure's vagar, al cementiri de West Highgate de Londres, el fantasma d'Elizabeth Siddal.

Núria Piferrer ha dit...

Gràcies per l'ampliació.