Taisho Art, Japó (1912-26)30/4/08
29/4/08
28/4/08
El que diuen a WMCE
La World Music Chart Europe és una llista que voten cada mes periodistes de tot el món especialitzats en músiques del món. Voten les novetats discogràfiques mensuals i a la llista del proper mes de maig "Entre les pedres i els peixos" està en la posició 54 de 200.
Altres músics catalans que hi surten són Eduard Iniesta (32) i Roger Mas (83)
Altres músics catalans que hi surten són Eduard Iniesta (32) i Roger Mas (83)
Boira (XIII)
Aquesta fotografia pertany a un moviment japonès anomenat "Taisho Art" i que va tenir lloc durant l'Imperi Taisho (1912-26). Crec que és anònima...
25/4/08
23/4/08
Paperet
Havent utilitzat el tradicional sistema dels paperets amb noms, el que ha estat escollit per una mà innocent és en Jaume del Pallars.
Feliç Sant Jordi a tothom!!!
NOTA PER EN JAUME: dóna'm una adreça a nevoa_fades@hotmail.com
21/4/08
19/4/08
Per Sant Jordi, un CD
Es sortejarà un CD d'"Entre les pedres i els peixos" entre tota la gent que deixi un comentari al bloc abans de Sant Jordi.
Mmmmmmmmmmm! Quin gust regalar-se una mica....
Noves idees
Em ronden pel cap noves idees, nous projectes, nous espectacles,... És tan excitant crear alguna cosa, que costa molt estar-se'n...
L'exercici que toca ara és donar a conèixer el que ja està fet, mimar-ho, buscar-li el seu espai en el món, mentre es va anotant en una llibreta totes aquelles coses que, de moment, hauran d'esperar.
17/4/08
14/4/08
Aquest mes
Divendres 25, "Entre les pedres i els peixos" a l'Aplek Folc de Terrassa
Dissabte 26 i diumenge 27, "Pensaments escrits al caure de les fulles", dirigit per Jordi Prat i Coll a La Planeta de Girona
Dissabte 26 i diumenge 27, "Pensaments escrits al caure de les fulles", dirigit per Jordi Prat i Coll a La Planeta de Girona
11/4/08
4/4/08
3/4/08
El que diuen (II)
Traducció de la crítica d'António Pires
“Fa alguns mesos vaig fer en aquest bloc un llistat de fadistes estrangers o instrumentistes de guitarra portuguesa i em vaig sorprendre de la quantitat de gent, no portuguesa, que fora de Portugal manté una relació íntima amb el fado. En aquest text vaig referir la idea, comú a molta gent, de que «el fado només pot ser cantat per portuguesos... l'ànima, la saudade, l'emoció, etc...». Una idea completament equivocada com es pot comprobar escoltant molts dels noms referits, entre d'altres aquesta fadista de cos i veu i ànima de la que es parla aquí avui: Névoa (aka Núria Piferrer). Perquè, si es pregunta: «És fado?», la resposta només pot ser: «Ho és, i molt bo!». Quasi tot cantat en català-a excepció de dos temes en espanyol, un d'ells l'emocionant «No Te Quiero», sobre un poema de Pablo Neruda - i, em pregunto, no serà aquest un sorprenent text de fado?) -, el disc té com a base variadíssims fados tradicionals (Fado menor do Porto, Fado Pintadinho, Fado Amora, Fado Triplicado, etc, etc...) i compta amb la participació de diversos músics portuguesos: Manuel Mendes (guitarra portuguesa), José «Carvalhinho» (guitarra i direcció musical), Jorge Carreira (baix acústic) i el cantant Gonçalo Salgueiro (producció). I n'hi ha prou amb sentir com Névoa – ella que ja comptava amb tres discs dedicats al fado anteriors a aquest “Entre les Pedres i els Peixos» - llança la seva veu en la interpretació d'aquests poemes per a adonar-se, immediatament, que tenim aquí una excel·lentíssima cantant i, més enllà d'això, una fadista immensa i d'ànima enorme. I, tot i seguir una via molt respectuosa del fado tradicional de Lisboa, ella acaba per innovar – amb coratge – inserint altres llengües en el nostre (i de qui el vulgui fer seu) fado. (puntuació: 8/10)”
névoa boira niebla fog brouillard
imatge de boira de Christian Frölich
Vaig triar el nom de Névoa per casualitat. Traduïnt una lletra de l'Eduard del català al portuguès vaig saber que boira era névoa i em va sonar bé. És una paraula suau, dolça, una mica difícil de dir.... sobretot si no s'és portuguès.
I de mica en mica em vaig anar identificant més amb el personatge i amb el fenòmen climàtic... la boira ens pot envoltar o pot estar per sobre nostre, pot ser dolça o pot ser inquietant, pot ser màgica o pot fer por, pot donar sensació d'irrealitat i de silenci.
Vaig triar el nom de Névoa per casualitat. Traduïnt una lletra de l'Eduard del català al portuguès vaig saber que boira era névoa i em va sonar bé. És una paraula suau, dolça, una mica difícil de dir.... sobretot si no s'és portuguès.
I de mica en mica em vaig anar identificant més amb el personatge i amb el fenòmen climàtic... la boira ens pot envoltar o pot estar per sobre nostre, pot ser dolça o pot ser inquietant, pot ser màgica o pot fer por, pot donar sensació d'irrealitat i de silenci.
2/4/08
1/4/08
Subscriure's a:
Missatges (Atom)