El que diuen (II)

Traducció de la crítica d'António Pires

“Fa alguns mesos vaig fer en aquest bloc un llistat de fadistes estrangers o instrumentistes de guitarra portuguesa i em vaig sorprendre de la quantitat de gent, no portuguesa, que fora de Portugal manté una relació íntima amb el fado. En aquest text vaig referir la idea, comú a molta gent, de que «el fado només pot ser cantat per portuguesos... l'ànima, la saudade, l'emoció, etc...». Una idea completament equivocada com es pot comprobar escoltant molts dels noms referits, entre d'altres aquesta fadista de cos i veu i ànima de la que es parla aquí avui: Névoa (aka Núria Piferrer). Perquè, si es pregunta: «És fado?», la resposta només pot ser: «Ho és, i molt bo!». Quasi tot cantat en català-a excepció de dos temes en espanyol, un d'ells l'emocionant «No Te Quiero», sobre un poema de Pablo Neruda - i, em pregunto, no serà aquest un sorprenent text de fado?) -, el disc té com a base variadíssims fados tradicionals (Fado menor do Porto, Fado Pintadinho, Fado Amora, Fado Triplicado, etc, etc...) i compta amb la participació de diversos músics portuguesos: Manuel Mendes (guitarra portuguesa), José «Carvalhinho» (guitarra i direcció musical), Jorge Carreira (baix acústic) i el cantant Gonçalo Salgueiro (producció). I n'hi ha prou amb sentir com Névoa – ella que ja comptava amb tres discs dedicats al fado anteriors a aquest “Entre les Pedres i els Peixos» - llança la seva veu en la interpretació d'aquests poemes per a adonar-se, immediatament, que tenim aquí una excel·lentíssima cantant i, més enllà d'això, una fadista immensa i d'ànima enorme. I, tot i seguir una via molt respectuosa del fado tradicional de Lisboa, ella acaba per innovar – amb coratge – inserint altres llengües en el nostre (i de qui el vulgui fer seu) fado. (puntuació: 8/10)”