fotografia de Miroslav TichyCom un vidre em trenco
quan em llencen pedres
i quan tu m'abraces
t'omplo de ferides
que jo no voldria.
Tinc la sang ben plena
de petites dagues,
són trossets del vidre
que només pot fondre
la teva tristesa.
Tots els vidres d'aigua,
de mars i galàxies,
permetran un dia
que, de tant plorar-te,
jo pugui salvar-me
Jordi Guardans (Tant de bo que siguin les penúltimes penes, COLUMNA)
1 comentari:
"...que, de tant plorar-te,jo pugui salvar-me..." - Que bonic!!
Una vegade més t'he de dir: moltes gràcies per compartir...
bj
Publica un comentari a l'entrada