24/10/08

Pensaments d'altri (VIII)

fotografia de Miroslav Tichy

Com un vidre em trenco

quan em llencen pedres

i quan tu m'abraces

t'omplo de ferides

que jo no voldria.


Tinc la sang ben plena

de petites dagues,

són trossets del vidre

que només pot fondre

la teva tristesa.


Tots els vidres d'aigua,

de mars i galàxies,

permetran un dia

que, de tant plorar-te,

jo pugui salvar-me


Jordi Guardans (Tant de bo que siguin les penúltimes penes, COLUMNA)

1 comentari:

Thiago ha dit...

"...que, de tant plorar-te,jo pugui salvar-me..." - Que bonic!!

Una vegade més t'he de dir: moltes gràcies per compartir...

bj