A la Núria li agrada "Le goût des autres"
A la Névoa li agrada "All about Eve"
30/1/10
28/1/10
25/1/10
22/1/10
Reflexions
foto de May, l'Auditori oct 2009Jo el que volia era cantar.
Però no cantar qualsevol cosa, sino aquelles cançons que realment em fessin emocionar perquè, per a mi, és l'única manera de connectar amb el públic.
I aquell desig de cantar, d'expressar-me, d'emocionar-me i emocionar es va anar convertint en una "carrera" amb tota la càrrega de professionalitat que això comporta.
Mica en mica m'he anat adonant que, a banda de treballar l'instrument, de cultivar el meu criteri artístic i la meva sensibilitat per tal d'oferir alguna cosa meva al públic, una "carrera" implica enfrontar-me a certes situacions i prendre decisions de tipus estratègic.
He de buscar permanentment l'equilibri entre els dos vessants de la meva professió perquè entenc que ambdós són necessaris.
Perquè jo el que vull és seguir cantant.
18/1/10
Ella i jo (XIX)
La Núria detesta haver de prendre segons quines decisions
La Névoa no sap què és això....
La Névoa no sap què és això....
15/1/10
Dd'A
Estava molt encallada amb el primer disc d'artista però crec que ja l'he resolt. Fer que tot tingui sentit i crear una atmosfera requereix el seu temps... en breu estarà completat.
13/1/10
El disc
Hem reprès la gravació del concert de l'Auditori.
El cert és que necessitava deixar-la reposar abans de tornar a posar-m'hi. L'experiència de sentir-se un mateix en directe és molt intensa; a l'estudi sempre es poden repetir coses, fer diverses preses i quedar-se amb la millor... però en concert només hi ha una oportunitat. Fa vertígen però és la màgia de les arts escèniques, aquell instant, aquella experiència compartida, irrepetible, efímera, ... i ara la tancarem en una capseta per a qui vulgui rememorar-la a casa.
El cert és que necessitava deixar-la reposar abans de tornar a posar-m'hi. L'experiència de sentir-se un mateix en directe és molt intensa; a l'estudi sempre es poden repetir coses, fer diverses preses i quedar-se amb la millor... però en concert només hi ha una oportunitat. Fa vertígen però és la màgia de les arts escèniques, aquell instant, aquella experiència compartida, irrepetible, efímera, ... i ara la tancarem en una capseta per a qui vulgui rememorar-la a casa.
11/1/10
Ella i jo (XVIII)
A la Névoa li agrada seure sota una glicina
A la Núria, en un pati de tarongers florits
10/1/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)