Hem reprès la gravació del concert de l'Auditori.
El cert és que necessitava deixar-la reposar abans de tornar a posar-m'hi. L'experiència de sentir-se un mateix en directe és molt intensa; a l'estudi sempre es poden repetir coses, fer diverses preses i quedar-se amb la millor... però en concert només hi ha una oportunitat. Fa vertígen però és la màgia de les arts escèniques, aquell instant, aquella experiència compartida, irrepetible, efímera, ... i ara la tancarem en una capseta per a qui vulgui rememorar-la a casa.
1 comentari:
Supose que és una experiència complicada de viure pels artistes. Emperò és la gran virtut de l'art: l'instant viscut en un escenari per els gaudidors de l'acte.
Per sort, podem reviure, en part, les experiències ja viscudes, tot i que mai seran les mateixes.
Alguna vegada he fet alguna lectura poètica, i per preparar-les em gravava i al escoltar-me no era jo. A més, de la primera vàrem gravar l'àudio i encara no he pogut escoltar-la. (ôbviament, això és sols un comentari sense ànim de comparació).
Esperant per poder escoltar aquesta gravació que ens entregaràs a tot com un regal etern.
Publica un comentari a l'entrada