És com un ritual. De les primeres coses que faig en llevar-me és llegir la contra a La Vanguardia en la seva versió digital amb un café amb llet a les mans. Em sembla un privilegi tenir accés diari a saber alguna cosa de tantes persones intel·ligents, especials, fortes, decidides, sobrevivents, formades, bones, curioses... segons el cas. Aquests testimonis són una font de coneixement i un estímul per a mi.
La de l'edició d'avui fa pensar... i molt. Per si algú no l'ha llegida i té curiositat jo la tinc guardada.
1 comentari:
La veritat és que és una de les millors seccions del periodisme estatal actual.
Mon pare es deixava la contra per llegir-la tranquil·lament al dia següent esmorzant.
Últimament em costa més fer-ho, ja que al haver donat de baixa la subscripció he de passar per la nit pel bar d'un bon amic a llegir el diari.
Publica un comentari a l'entrada