I mica en mica es va tancant el cercle, les peces van trobant el seu lloc, tot es col·loca i agafa sentit. I aleshores sembla que la música parla per ella mateixa, que només cal escoltar i sentir i deixar que et digui coses...
En el cas de CHIHUAHUA! ha estat especialment així perquè el procés de creació està sent compartit i tots hem arribat a les mateixes conclusions... sembla màgia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada