31/7/07
Santi Santamaria
Ahir estàvem convidats a tocar a la festa d'aniversari de Santi Santamaria. Tot i que no cuinava ell, sino un cuiner de "El racó de can fabes", el menjar era boníssim. La vetllada va resultar molt agradable.
26/7/07
Renovant la web
Feia temps que calia fer-ho però justament d'això, de temps, sempre ens en falta. Finalment hi ha penjada una versió inacabada però suficient de la nova web. És una mica més densa que l'anterior perquè s'hi han afegit moltes més dades sobre cada espectacle. I encara se n'hi afegiran més... Si algú té ganes de llegir serà benvingut aquí
24/7/07
Personatges
la fotografia és un autorretrat de Claude CahunUna galeria de personatges
que han perdut alguna cosa
l'amor,
la confiança,
l'esperança, ...
23/7/07
+ "Les roses", Névoa
la fotografia és un retrat de l'any 1917, d'Alfred Slieglitz a la pintora Georgia O'Keefe El món és massa petit
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.
Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.
Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
"L'ombra", Névoa
la fotografia és un autorretrat de Claude CahunSóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
Sóc la creu de cada cara
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
Sóc una ombra sense rostre
Al cor hi tinc un escull
Als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre
Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida
els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
Sóc la creu de cada cara
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
Sóc una ombra sense rostre
Al cor hi tinc un escull
Als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre
Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida
els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)