9/5/07

demà me'n vaig


i suposo que s'obrirà una porta.


2 comentaris:

Pere ha dit...

Bon viatge i bona estada,que et sigui profitosa, tenim ganes d'escoltar el nou treball.
Petons

mireia ha dit...

Escoltant "m'aclame a tu" he tingut ganes d'escriure't. Ni per un moment m'ha donat la sensació que estaves creant un disc fosc... li podriem dir...melancòlic... això potser si. Però què és sinó el fado? Àixò és el que et surt? És del que vols parlar? Doncs no et jutgis i continua estirant d'aquest fil. Si haguéssim de posar-hi un color, estaria tenyit d'amor. És d'amor del que parles, en totes les cançons: amor desenamorat, no-correspost, oblidat, amor-compromís, amor-passió, amor-olor, amor a la terra... i l¡amor ja ho té això, que és melanconia pura (patir per no perdre'l, patir per haver-ho perdut, patir perquè t'agradaria no tenir-lo...) Apa, alegria, alegria!!