30/10/09

Irrealitat

Abans de les estrenes sempre passo unes hores en que tot sembla una mica irreal: el tempo és més lent, els sons més fluixos, ... és com estar dins una bombolla o, més aviat dins d'un capoll...

Fins demà.

10 comentaris:

Aquil·les Taló ha dit...

Ens ha encantat el concert. Felicitats!

Met ha dit...

Enhorabona pel concert. Ja tens dos incondicionals més!

Et vem conèixer quinze dies abans al concert del Congrés de Dones del Fòrum... i la veritat és que vam xalar molt amb el tros de veu que tens. Estàvem a primera fila i ens vas magnetitzar des que vas trepitjar l'escenari de l'Auditori.

Anònim ha dit...

Tinc tots els teus CDs, que m'encanten, però no puc deixar de fer-te arribar algunes crítiques sobre el concert de dissabte (les coses que m'agraden no les dic: crec que ja les saps).

1. Els faristols queden fatal fent fados. Sobre tot si tapen els musics.
2. Ara no tens cap music tan bo com el Iniesta, o el Garrobé.
3. Els fados son tràgics. L'expresió facial ha de tenir relació amb la lletra.
4. La bateria crec que no s'hi fa amb els fados. Potser l'estil de jazz (pel que fa als instruments) que es faria amb el fado seria més de l'estil Grappelli/Django Reinhardt.
5. Intentar entendre el que dius parlant a sobre de la veu de l'Amalia, ¿quina mena d'exercici se suposa que es?

No deixis d'experimentar. Et seguiré seguint...

NURIA ha dit...

Felicitats, el concert va ser fascinant!, llàstima que el tècnic de so i llum, no va estar gaire encertat. La teva veu, quan parlava l'Amalia, no es sentia gens bé.Es sentia més l'Amalia que la teva traducció. Les llums, no estaven gaire cordinades, a vegades tu comensaves a cantar i no et veiem la cara.Seria convenient que parlessis amb ell. Malgrat aixó La teva veu em va deixar bocavadada.

Anònim ha dit...

Ahir va ser un concert especial, apartat de la teva linea habitual. Coincideixo amb l'anterior comentari de l'"anònim", et vaig veure per primer cop al Teatre Grec de BCN i ahir el resultat va ser distant. Jo no hi entenc molt de musica, pero la visc i ahir no vaig vibrar com el caliu que em vas donar per primer cop en el Grec. El bateria no em va captivar gens ni mica pel teu estil tant acorat, a més que havia vegades que aixefava l'autentic so dels instruments de corda que tant m'emocionen i em condueixen a la "tragica" Portugal. T'animo i et desitjo que el nostre "fatum" torni a creuar en les nostre vides i amb renovades energies. Sergi R.

jaume ha dit...

Olá menina,
de primer felicitats per pensar, i realitzar un homenatge a la "saudosa Amália"
però també per la manera com l'has fet. Recordo quan vas dir que volies cantar els seus èxits d'una altra manera, com ara el jazz, i això és fantàstic. és el que has fet i amb tot el respecte. potser hi va haver alguna errada en la presentació dels textos amb la traducció simultània, però fora d'això no hi ha res a dir.
no veníem a escoltar fado, aixó potser hi ha gent que no ho sabia i suposo que se'n hauria d'haver adonat tot veient el concert.
Només dir-te que ens va agradar i molt aquest homenatge i dit-te de passada que en un país normal, la teva veu sonaria molt més del que ara ho fa.
um abraço e um beijinho e o pedido de te ouvir cedinho cantar o fado. Esta bem?
jaume

Núria Piferrer ha dit...

Gràcies pels comentaris.

Núria Piferrer ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núria Piferrer ha dit...

Anònim 1,
moltes gràcies per l'interès que demostres amb els teus comentaris. Si has anat seguint el meu bloc hauràs vist que el que he estat preparant tots aquests mesos és un concert més proper al jazz. En el cartell de l'espectacle no s'esmenta en cap moment que farem fado... Tret de "Primavera" (l'únic fado tradicional, fado Pedro Rodrigues), la resta del repertori eren cançons del repertori d'Amália susceptibles de ser reinterpretades i arranjades: el que n'ha sortit està més proper al bolero, la balada, el gipsy swing, la bossa nova, ...
Em sap greu si no sabies el que venies a veure i si el fet d'estar analitzant el concert segons les teves espectatives no et va deixar gaudir del fet artístic en si.
Una abraçada i fins aviat,
N

Anònim ha dit...

bon comencament