31/7/07
Santi Santamaria
Ahir estàvem convidats a tocar a la festa d'aniversari de Santi Santamaria. Tot i que no cuinava ell, sino un cuiner de "El racó de can fabes", el menjar era boníssim. La vetllada va resultar molt agradable.
26/7/07
Renovant la web
Feia temps que calia fer-ho però justament d'això, de temps, sempre ens en falta. Finalment hi ha penjada una versió inacabada però suficient de la nova web. És una mica més densa que l'anterior perquè s'hi han afegit moltes més dades sobre cada espectacle. I encara se n'hi afegiran més... Si algú té ganes de llegir serà benvingut aquí
24/7/07
Personatges
la fotografia és un autorretrat de Claude CahunUna galeria de personatges
que han perdut alguna cosa
l'amor,
la confiança,
l'esperança, ...
23/7/07
+ "Les roses", Névoa
la fotografia és un retrat de l'any 1917, d'Alfred Slieglitz a la pintora Georgia O'Keefe El món és massa petit
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.
Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.
Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
"L'ombra", Névoa
la fotografia és un autorretrat de Claude CahunSóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
Sóc la creu de cada cara
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
Sóc una ombra sense rostre
Al cor hi tinc un escull
Als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre
Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida
els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
Sóc la creu de cada cara
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
Sóc una ombra sense rostre
Al cor hi tinc un escull
Als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre
Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida
els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida
20/7/07
Passar...
de l'artista a la mare,
de la mare a la dona,
de la dona a la filla, a la neta,
de l'amiga a l'alumna,
de la l'alumna a la "jefa", a l'artista........
la fotografia és d'Oukalele
18/7/07
12/7/07
El fado triplicado
la fotografia és un autorretrat de Claude Cahun (1894-1954)
La lletra del fado triplicado té una forma molt concreta. Les estrofes són "sextilhas", és a dir, de sis versos dels quals: la darrera paraula del primer vers ha de rimar amb dues del segon vers, de la mateixa manera que la darrera paraula del quart vers ha de rimar amb dues paraules del cinquè vers. Els versos tercer i sisè han de rimar entre ells. Un autèntic trencaclosques........
7/7/07
Estudi per a un fado triplicado
no conec l'autor de la fotografiaSóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
sóc la creu de cada cara.
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
sóc la creu de cada cara.
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
sóc una ombra sense rostre
al cor hi tinc un escull
als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre.
del destí no puc fugir
sóc una ombra sense rostre
al cor hi tinc un escull
als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre.
3/7/07
128 Fado
És el nom d'aquest nino tan preciós.
L'ha fet en Ricardo Rodrigues, un artista portuguès,
especialment per a mi inspirant-se en el món del fado.
Com diu la meva amiga Mireia, l'estimo!!
EL FADO, desde Lisboa a la vida
Ha sortit un nou llibre sobre fado. Aquest l'han escrit i il·lustrat tres amants del fado des d'Astúries. Un d'ells, Miguel Ángel Fernández, és un periodista que alguna vegada ha escrit crítiques i ressenyes sobre la meva feina.
És curiós.... fa deu anys la Névoa no existia i ara surt als llibres........
Subscriure's a:
Missatges (Atom)