Des d'avui i fins al 5 de gener
ar+quitectura
intervencions plàstiques en l'arquitectura
Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya
seu Barcelona
Plaça Nova, 5 (davant de la Catedral)
entrada lliure
29/11/11
27/11/11
17/11/11
291...
Només en queden 291...
Personalitzats, signats i enviats a domicili.
Informació i comandes: nevoa_fades(a)hotmail.com
Nadal?
Només queden 400 exemplars d'"Entre les pedres i els peixos".
100 quedaran per arxiu.
300 cds personalitzats estan a la venda a un preu especial.
Els beneficis que s'obtinguin d'aquestes vendes es destinaran a la producció d'un nou treball.
Diguem-ne crowdfunding...
100 quedaran per arxiu.
300 cds personalitzats estan a la venda a un preu especial.
Els beneficis que s'obtinguin d'aquestes vendes es destinaran a la producció d'un nou treball.
Diguem-ne crowdfunding...
1/11/11
El que han dit....
.... aquests darrers deu anys.
"... una voz prodigiosa..."
Xavier Castillón DIARI EL PUNT agosto 2011
"La espléndida voz de Névoa, densa, intensa, dramática, adquiere sobre las cuerdas de Vicenç Solsona una proyección ligera y delicada, como si el grito de las historias que explica se convirtiera en una caricia. Supone una reveladora sorpresa ver como una intérprete habituada al registro trágico y melancólico del fado suaviza y enternece sus formas hasta unos niveles de seducción realmente cautivadores."
Pere Pons DIARI AVUI març 2011
"Névoa no es sólo una voz de fado. Es mucho más. Una amalgama de estilos que ha permitido a Névoa abrirse en estilos y mostrar la versatilidad de su voz. Por su parte, Vicenç Solsona también mostró que es algo más que un conocedor de la guitarra rítmica latina. En este caso muestra su dominio de la guitarra intimista, sensual, sutil y elegante con una complicidad mágica con Névoa que fue muy valorada por el público."
valldecamprodonTV agost 2011
"Con su acentuación jazzística y la excelencia vocal de una Névoa que reclama a gritos más tablas para otorgar convicción absoluta a su puesta en escena, han parido un espectáculo del qual seguro se sentiría orgullosa la recordada Rodrigues."
Pere Pons DIARI AVUI octubre 2009
“Névoa seduce gracias a su moldeada voz, con una gran proyección y delicadeza al mismo tiempo. En temas como 'Les roses' es cuando sacó máximo partido de sus capacidades vocales, con registros casi imposibles. Un concierto seductor, íntimo y bellísimo.”
Eloi Aymerich DIARIDELAMUSICA.COM julio 2008
“Una excelentísima cantante y, más allá de eso, una fadista inmensa y de alma enorme. Aunque sigue una vía muy respetuosa con el fado tradicional de Lisboa, ella termina por innovar -con coraje- insiriendo otras lenguas en nuestro (y de quien quiera hacer suyo) fado.”
António Pires RAÍZES E ANTENAS abril 2008
“En 'Entre les pedres i els peixos' Névoa luce discurso propio y una personalidad artística en crecimiento. Suficientemente segura y madura como para cantar fados en catalán. Su nuevo repertorio suena rico y lleno de matices”
Jordi Martí EL PUNT febrero 2008
“... una cautivadora autoridad vocal...
Névoa, identidad de Núria Piferrer, ha ampliado su imaginario lírico pero sus raíces siguen fijadas en territorio fadista. También en sus inflexiones interpretativas, que suman carácter y brotes de melancolía en la tradición del género, así como frondosas tonalidades vocales.
Acompañamiento ortodoxo (guitarra, guitarra portuguesa, bajo acústico) y un repertorio que viajó de Fernando Pessoa a Feliu Formosa arrasó con esta voz de vendaval atlántico, atenta a la gramática fadista y a la vez oxigenada.”
Jordi Bianciotto EL PERIÓDICO DE CATALUNYA agosto 2008
“Fue un concierto íntimo, bello, y altamente gratificante.”
Rita Villà Taberner B!RITMOS julio 2008
“La virtuosa voz de Nuria Piferrer, sedosa unas veces, dulce y delicada, redonda y grande otras…”
Mónica Rubio B!RITMOS febrero 2008
“(...)en composiciones como 'Ofèlia', 'Tinc una pena', 'Gavina de petroli' o 'Si per tot deixes senyals', la cantante se muestra pletórica.”
J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI agosto del 2008
“Gracias a este trabajo, que en más de una ocasión requirió incluso un cambio en las letras de los poemas, los espectadores del Teatre Monumental pudieron experimentar lo que es sentirse entre dos culturas, teniendo un pie a cada lado de la península sin moverse de la silla. Fue un concierto íntimo, bello, y altamente gratificante.”
Rita Villà B! RITMOS julio 2008
“(...) Fado distraído, és una al·legoria d’aquest destí que l’ha convertit en una estupenda cantant de fados.”
J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI 25/05/05
“Névoa confirma que su manera personal de interpretar el clásico estilo portugués no se queda en la mera recreación. Névoa da con un lugar propio, mediterráneo”
Jordi Turtós REVISTA FOLC marzo 2005
“El tercer disco de Névoa es el primero en el que la catalana deja de ser claramente una pura curiosidad (una catalana que canta fado) y pasa a ser algo más. Trae consigo algo nuevo y transgresor que tiene relación con la mezcla entre una música típicamente lisboeta y su universo personal. Siendo catalana, naturalmente, no puede entender el fado como una verdadera lisboeta. Ella adapta la música a su estilo, a su mundo, crea una personalidad propia, un lenguaje diferente y de ahí que enriquecedora, pero sin ceder jamás en términos de de calidad musical. Fado Distraído será sólo un primer paso de una larga carrera.”
Manuel Halpern, enero 2005
“(...) la suavidad, el lirismo, la ternura y la saudade Névoa, la exquisita cantante de fados y el eficaz y solvente trío que la acompañó con tino”
Julio Herranz, DIARIO DE IBIZA, agosto 2003)
“(…) unos recitales llenos de ternura interpretativa en los que destaca una voz que ha sabido acoplarse oerfectamente a une stilo que reclama una educación vocal muy particular.”
J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI febrero 2002)
“No se trata de un transporte vital a una taberna a orillas del Atlántico para darse de bruces con la morriña, sino una recreación vitalista de un modo de entender la poesía terriblemente cercano”
Miquel Jurado EL PAÍS 17/3/01
“La quinta columna del fado”
JOSÉ SARAMAGO (22/01/2001)
"... una voz prodigiosa..."
Xavier Castillón DIARI EL PUNT agosto 2011
"La espléndida voz de Névoa, densa, intensa, dramática, adquiere sobre las cuerdas de Vicenç Solsona una proyección ligera y delicada, como si el grito de las historias que explica se convirtiera en una caricia. Supone una reveladora sorpresa ver como una intérprete habituada al registro trágico y melancólico del fado suaviza y enternece sus formas hasta unos niveles de seducción realmente cautivadores."
Pere Pons DIARI AVUI març 2011
"Névoa no es sólo una voz de fado. Es mucho más. Una amalgama de estilos que ha permitido a Névoa abrirse en estilos y mostrar la versatilidad de su voz. Por su parte, Vicenç Solsona también mostró que es algo más que un conocedor de la guitarra rítmica latina. En este caso muestra su dominio de la guitarra intimista, sensual, sutil y elegante con una complicidad mágica con Névoa que fue muy valorada por el público."
valldecamprodonTV agost 2011
"Con su acentuación jazzística y la excelencia vocal de una Névoa que reclama a gritos más tablas para otorgar convicción absoluta a su puesta en escena, han parido un espectáculo del qual seguro se sentiría orgullosa la recordada Rodrigues."
Pere Pons DIARI AVUI octubre 2009
“Névoa seduce gracias a su moldeada voz, con una gran proyección y delicadeza al mismo tiempo. En temas como 'Les roses' es cuando sacó máximo partido de sus capacidades vocales, con registros casi imposibles. Un concierto seductor, íntimo y bellísimo.”
Eloi Aymerich DIARIDELAMUSICA.COM julio 2008
“Una excelentísima cantante y, más allá de eso, una fadista inmensa y de alma enorme. Aunque sigue una vía muy respetuosa con el fado tradicional de Lisboa, ella termina por innovar -con coraje- insiriendo otras lenguas en nuestro (y de quien quiera hacer suyo) fado.”
António Pires RAÍZES E ANTENAS abril 2008
“En 'Entre les pedres i els peixos' Névoa luce discurso propio y una personalidad artística en crecimiento. Suficientemente segura y madura como para cantar fados en catalán. Su nuevo repertorio suena rico y lleno de matices”
Jordi Martí EL PUNT febrero 2008
“... una cautivadora autoridad vocal...
Névoa, identidad de Núria Piferrer, ha ampliado su imaginario lírico pero sus raíces siguen fijadas en territorio fadista. También en sus inflexiones interpretativas, que suman carácter y brotes de melancolía en la tradición del género, así como frondosas tonalidades vocales.
Acompañamiento ortodoxo (guitarra, guitarra portuguesa, bajo acústico) y un repertorio que viajó de Fernando Pessoa a Feliu Formosa arrasó con esta voz de vendaval atlántico, atenta a la gramática fadista y a la vez oxigenada.”
Jordi Bianciotto EL PERIÓDICO DE CATALUNYA agosto 2008
“Fue un concierto íntimo, bello, y altamente gratificante.”
Rita Villà Taberner B!RITMOS julio 2008
“La virtuosa voz de Nuria Piferrer, sedosa unas veces, dulce y delicada, redonda y grande otras…”
Mónica Rubio B!RITMOS febrero 2008
“(...)en composiciones como 'Ofèlia', 'Tinc una pena', 'Gavina de petroli' o 'Si per tot deixes senyals', la cantante se muestra pletórica.”
J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI agosto del 2008
“Gracias a este trabajo, que en más de una ocasión requirió incluso un cambio en las letras de los poemas, los espectadores del Teatre Monumental pudieron experimentar lo que es sentirse entre dos culturas, teniendo un pie a cada lado de la península sin moverse de la silla. Fue un concierto íntimo, bello, y altamente gratificante.”
Rita Villà B! RITMOS julio 2008
“(...) Fado distraído, és una al·legoria d’aquest destí que l’ha convertit en una estupenda cantant de fados.”
J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI 25/05/05
“Névoa confirma que su manera personal de interpretar el clásico estilo portugués no se queda en la mera recreación. Névoa da con un lugar propio, mediterráneo”
Jordi Turtós REVISTA FOLC marzo 2005
“El tercer disco de Névoa es el primero en el que la catalana deja de ser claramente una pura curiosidad (una catalana que canta fado) y pasa a ser algo más. Trae consigo algo nuevo y transgresor que tiene relación con la mezcla entre una música típicamente lisboeta y su universo personal. Siendo catalana, naturalmente, no puede entender el fado como una verdadera lisboeta. Ella adapta la música a su estilo, a su mundo, crea una personalidad propia, un lenguaje diferente y de ahí que enriquecedora, pero sin ceder jamás en términos de de calidad musical. Fado Distraído será sólo un primer paso de una larga carrera.”
Manuel Halpern, enero 2005
“(...) la suavidad, el lirismo, la ternura y la saudade Névoa, la exquisita cantante de fados y el eficaz y solvente trío que la acompañó con tino”
Julio Herranz, DIARIO DE IBIZA, agosto 2003)
“(…) unos recitales llenos de ternura interpretativa en los que destaca una voz que ha sabido acoplarse oerfectamente a une stilo que reclama una educación vocal muy particular.”
J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI febrero 2002)
“No se trata de un transporte vital a una taberna a orillas del Atlántico para darse de bruces con la morriña, sino una recreación vitalista de un modo de entender la poesía terriblemente cercano”
Miquel Jurado EL PAÍS 17/3/01
“La quinta columna del fado”
JOSÉ SARAMAGO (22/01/2001)
31/10/11
24/10/11
23/10/11
10/10/11
Dijous
Re-estrenem FRIDA EN EL MIRALL.
Amb direcció i dramatúrgia de Jordi PRat i Coll
Interpretació de Mireia i Núria Piferrer
29/9/11
25/9/11
Aquest dimarts...
NÉVOA+ VICENÇ SOLSONA tornem al Jamboree!!!
Aquest dimarts i tots els darrers dimarts de mes fins a final d'any.
Plaça Reial, 17
BCN
A les 21h i a les 23h
22/9/11
Torna la Frida!
FRIDA EN EL MIRALL és un espectacle sobre la Frida Kahlo que vem estrenar l'any 2007.
Ara ens han demanat de tornar-lo a fer...
Círcol Maldà de Barcelona
del 13 al 23 d'octubre (de dijous a diumenge)
Més informació ben aviat.
14/9/11
Divendres
Névoa+Vicenç Solsona serem a La Setmana del Llibre en Català.
Estem preparant un repertori especial per aquest dia...
Divendres 16 de setembre
22,30h
Parc de la Ciutadella (BCN)
11/9/11
9/9/11
CHIHUAHUA! un altre cop
fotograma de la pel·lícula "Holiday in Mexico" MGM 1946
CHIHUAHUA! és un projecte gros.
El procés serà llarg però no hi fa res: Xavier Cugat és un personatge enorme i nosaltres volem fer-li un gran homenatge.
És per això que diverses circumstàncies ens han dut a posposar-ne l'estrena.
CHIHUAHUA! ha de ser un espectacle gran, lluminós i potent com el mateix Cugat.
Aquí hi ha un recull de vídeos seus per anar fent boca.
3/9/11
El que diuen
Valldecamprodontv.com
29 d'agost de 2011
"Névoa no és només una veu de fado. És molt més. I això és el que va demostrar aquest diumenge 28 d'agost en la seva actuació a l'església de Setcases dins del Festival de Música de la Vall de Camprodon (FMVC).
La cantant, que va compartir escenari amb el guitarrista Vicenç Solsona, va fer aixecar del seu seient al centenar de persones que van omplir l'església pirinenca. En el concert s'hi van poder sentir fados (com un acostament a l'obra d'Amália Rodrigues que Névoa coneix bé) però també aproximacions a boleros o la bossa nova. Una amalgama d'estils que ha permès a Névoa obrir-se en estils i mostrar la versatilitat de la seva veu.
Per la seva part, Vicenç Solsona també va mostrar que és quelcom més que un coneixedor de la guitarra rítmica llatina. En aquest cas mostra el seu domini de la guitarra intimista, sensual, subtil i elegant amb una complicitat màgica amb Névoa que va ser molt valorada pel públic."
30/8/11
El que diuen
"Entre Setcases i Lisboa"
Xavier Castillon
EL PUNT-AVUI
30 d'agost de 2011
La música, patrimoni immaterial i ingràvid, viatja àgilment en l'espai i en el temps, i en aquesta facilitat de moviment resideix bona part del seu poder per evocar altres èpoques, altres països, altres realitats que ni tan sols hem viscut, però que ens semblen tan properes gràcies, justament, a la música. Diumenge passat, a l'església de la localitat ripollesa de Setcases, un temple gairebé mil·lenari reformat diverses vegades i dedicat a sant Miquel Arcàngel, hi van actuar la cantant Névoa i el guitarrista Vicenç Solsona, en el penúltim concert del XII Festival de Música de la Vall de Camprodon, que ha inclòs també altres concerts a Llanars, Molló i Vilallonga de Ter, i que es clourà diumenge vinent al Molí de Sant Pau de Segúries, amb l'actuació de Folkincats.
Un centenar de persones van omplir la petita església, presidida per un imponent retaule barroc, sota el qual van seure Névoa i Solsona per oferir un recital curt, però ben farcit de poesia i música, de passions exacerbades –la cantant va reflexionar en veu alta si era apropiat cantar en un recinte sagrat un tema de Chico Buarque sobre les interioritats d'una relació de parella–, d'aromes atlàntics, de saudade i rauxa, de fado, copla i ritmes brasilers. Música interpretada només –i ja és molt– amb una veu prodigiosa i una guitarra que no només l'acompanya, sinó que té un paper totalment coprotagonista tant en la part melòdica com en la rítmica, ja que Solsona la fa servir sovint com a instrument de percussió.
Durant el concert es va invocar sovint Amália Rodrigues (1920-1999), gran dama de la cançó portuguesa, a través de cançons com ara Primavera i Barco negro, la trista història d'una dona que espera infructuosament que el seu home torni del mar. Del Brasil van arribar cançons de Maria Bethânia i Elis Regina, combinades amb un bolero (Se te olvida, de l'immens repertori de Los Panchos) i tot un clàssic de la copla, Tatuaje (“Él vino en un barco de nombre extranjero...”), compost fa 70 anys per Rafael de León i Manuel Quiroga. Un apropiat tema en italià, Estate (estiu), va reforçar la sensació que la veu de Névoa és un passaport infal·lible per viatjar mentalment i transgredir fronteres.
Xavier Castillon
EL PUNT-AVUI
30 d'agost de 2011
La música, patrimoni immaterial i ingràvid, viatja àgilment en l'espai i en el temps, i en aquesta facilitat de moviment resideix bona part del seu poder per evocar altres èpoques, altres països, altres realitats que ni tan sols hem viscut, però que ens semblen tan properes gràcies, justament, a la música. Diumenge passat, a l'església de la localitat ripollesa de Setcases, un temple gairebé mil·lenari reformat diverses vegades i dedicat a sant Miquel Arcàngel, hi van actuar la cantant Névoa i el guitarrista Vicenç Solsona, en el penúltim concert del XII Festival de Música de la Vall de Camprodon, que ha inclòs també altres concerts a Llanars, Molló i Vilallonga de Ter, i que es clourà diumenge vinent al Molí de Sant Pau de Segúries, amb l'actuació de Folkincats.
Un centenar de persones van omplir la petita església, presidida per un imponent retaule barroc, sota el qual van seure Névoa i Solsona per oferir un recital curt, però ben farcit de poesia i música, de passions exacerbades –la cantant va reflexionar en veu alta si era apropiat cantar en un recinte sagrat un tema de Chico Buarque sobre les interioritats d'una relació de parella–, d'aromes atlàntics, de saudade i rauxa, de fado, copla i ritmes brasilers. Música interpretada només –i ja és molt– amb una veu prodigiosa i una guitarra que no només l'acompanya, sinó que té un paper totalment coprotagonista tant en la part melòdica com en la rítmica, ja que Solsona la fa servir sovint com a instrument de percussió.
Durant el concert es va invocar sovint Amália Rodrigues (1920-1999), gran dama de la cançó portuguesa, a través de cançons com ara Primavera i Barco negro, la trista història d'una dona que espera infructuosament que el seu home torni del mar. Del Brasil van arribar cançons de Maria Bethânia i Elis Regina, combinades amb un bolero (Se te olvida, de l'immens repertori de Los Panchos) i tot un clàssic de la copla, Tatuaje (“Él vino en un barco de nombre extranjero...”), compost fa 70 anys per Rafael de León i Manuel Quiroga. Un apropiat tema en italià, Estate (estiu), va reforçar la sensació que la veu de Névoa és un passaport infal·lible per viatjar mentalment i transgredir fronteres.
29/8/11
26/8/11
I dilluns
a Castellterçol.
Névoa+Vicenç Solsona
Plaça Vella
21,30h
(després de la Dansa de Castellterçol)
22/8/11
Diumenge
cantarem a l'Església de Setcases.
Névoa+Vicenç Solsona
Festival de Música de la Vall de Camprodon
28 d'agost
19h
17/8/11
14/8/11
Ahir
La d'ahir va ser una gran nit.
La Cobla Sant Jordi toca increïblement bé.
Les cançons de Joan Díaz són precioses.
Els poemes d'Ausiàs Marc són d'una bellesa i profunditat universal.
I jo m'ho vaig passar de meravella...
6/8/11
(parèntesi)
Aquesta setmana estarem preparant el concert "Cançons d'amor i de mort" que estrenem al Festival de Portaferrada amb la Cobla Sant Jordi. De ben segur que ens reclamarà tot el temps i tota la concentració...
Tornarem el dia 14.
Més info i entrades aquí
Tornarem el dia 14.
Més info i entrades aquí
1/8/11
Dimarts i dimecres
Névoa+Vicenç Solsona
Sala de Cambra del Palau de la Música de Barcelona.
18.30h, 19.30h i 20.30h
31/7/11
29/7/11
CANTEM PER VACANCES
30 de juliol, ESTRANYA FORMA DE VIDA
a la Plaça del Mercat de Ribes de Freser a les 21.30h
2 i 3 d'agost, NÉVOA + VICENÇ SOLSONA
al Palau de la Música de Barcelona a les 18.30h, 19.30h i 20.30h
13 d'agost, NÉVOA + COBLA SANT JORDI
al Festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guixols a les 22.30h
28 d'agost, NÉVOA + VICENÇ SOLSONA
al Festival de Camprodon, a l'Església de Setcases a les 19h
29 d'agost, NÉVOA + VICENÇ SOLSONA
a la Plaça Vella de Castelltercol a les 21.30h
28/7/11
Dissabte
30 de juliol serem a Ribes de Freser
ESTRANYA FORMA DE VIDA
Pça. del Mercat
21,30h
Amb Vicenç Solsona, Ramón Ángel i ...Rai Ferrer!
Pça. del Mercat
21,30h
Amb Vicenç Solsona, Ramón Ángel i ...Rai Ferrer!
26/7/11
20/7/11
Coses bones
Avui vaig a enregistrar un bolero per al disc "Suite Urbana" de Vicens Martín. M'acompanyarà en Vicens a la guitarra, el Ramón Ángel a la bateria, en Gabriel Amargant al saxo, Alejandro di Constanzo al piano i Miguel Ángel Cordero al contrabaix. L'enregistrament és a Nómada 57 amb en Pere Aguilar. La lletra és meva...
18/7/11
Aquest divendres
ESTRANYA FORMA DE VIDA
Divendres 22 de juliol
21 hores
Sala Montjuïc
Amb Guillermo Prats, Ramón Ángel i Vicenç Solsona.
Luxe.
Divendres 22 de juliol
21 hores
Sala Montjuïc
Amb Guillermo Prats, Ramón Ángel i Vicenç Solsona.
Luxe.
15/7/11
Avui
serem a Sant Just Desvern
NÉVOA+VICENÇ SOLSONA
Parc del Mil·lenari
22,30h
És un aire lliure.... agafeu jaquetes...
NÉVOA+VICENÇ SOLSONA
Parc del Mil·lenari
22,30h
És un aire lliure.... agafeu jaquetes...
13/7/11
11/7/11
Aquest divendres
foto de Noe Elías
NÉVOA+VICENÇ SOLSONA
15 de juny 2011
22,30h
Nits d'Estiu
Parc del Mil·leni de Sant Just Desvern
10/7/11
9/7/11
7/7/11
6/7/11
Al principi
L'estiu de 1.984 vaig començar a descobrir la música fora de casa. D'aleshores són els meus primers records...
5/7/11
3/7/11
27/6/11
Demà...
farem els darrers concerts al Jamboree d'aquesta temporada.
Està sent un procés molt interessant, molt diferent als anteriors...
NÉVOA+VICENÇ SOLSONA
28 de juny
Jamboree
Pça Reial, 17 (BCN)
21h i 23h
21/6/11
18/6/11
16/6/11
13/6/11
Fernando Pessoa...
....va néixer un dia com avui, fa cent vint-i-tres anys
Totes les cartes d'amor són
ridícules.
No serien cartes d'amor si no fossin
ridícules.
També en el meu temps vaig escriure cartes d'amor
com les altres,
ridícules.
Les cartes d'amor, si hi ha amor,
han de ser
ridícules.
Però, a la fi,
sols les criatures que mai no escriviren
cartes d'amor
són les que són
ridícules.
Tant de bo tornés el temps en què escrivia
sense adonar-me'n
cartes d'amor
ridícules.
La veritat és que avui
són les meves recordances
d'aquelles cartes d'amor
les que són
ridícules.
(Totes les paraules esdrúixoles,
com els sentiments esdrúixols,
són, naturalment,
ridícules.)
4/6/11
Propera cita
12 de juny, NÉVOA+VICENÇ SOLSONA al Festival Jazzpera (La Pera, Baix Empordà)
més informació i entrades amb descompte aquí
30/5/11
Avancem amb Chihuahua!
En breu podrem confirmar la data i el lloc d'estrena de CHIHUAHUA!
Estic mooooolt emocionada!
25/5/11
24/5/11
Sorteig
Sortejarem dues invitacions per venir a veure'ns al Jamboree (Pça. Reial, 17 BCN)
NÉVOA+VICENÇ SOLSONA
Dimarts 31 de maig
21h i 23h
Només cal que deixeu un missatge aquí fins al dia 30 de maig.
Dimarts 31 de maig
21h i 23h
Només cal que deixeu un missatge aquí fins al dia 30 de maig.
20/5/11
19/5/11
Névoa+Cobla Sant Jordi!
Aquest estiu, al Festival de Porta Ferrada, s'estrenarà una obra de Joan Díaz.
Poemes d'Ausiàs Marc musicats i arranjats per a cobla amb la graaan Cobla Sant Jordi.
Sóc feliç...
18/5/11
El procés (5)
I enmig del procés cal saber anar gestionant els eventuals entrebancs, adaptar-se a les noves circumstàncies de manera positiva sabent que només podrem valorar la feina en el seu conjunt quan el procés s'hagi completat...
28/4/11
25/4/11
19/4/11
1/4/11
El que diuen
PRIMAVERA JAMBOREE
01/04/11
DIARI AVUI, Pere Pons
No tan sols de jazz viu el Jamboree. El soterrani de la plaça Reial de Barcelona és també receptiu a altres formes de vida sonora que no tenen la improvisació i els ritmes sincopats entre les seves prioritats. Els últims dimarts de cada mes el seu escenari està reservat a un duet molt especial que es conjura a partir de la cançó portuguesa, el fado, la bossa nova i la copla. Ells són la vocalista Núria Piferrer, Névoa, i el guitarrista Vicenç Solsona. Fruit de la bona entesa que van establir durant la gravació del disc homenatge a la reina del fado Amalia Rodrigues, Estranya forma de vida, la cantant i el músic s'han confabulat com a parella escènica amb la voluntat de treure el màxim profit de la seva complicitat. L'esplèndida veu de Névoa, densa, intensa, dramàtica, adquireix sobre les cordes de Vicenç Solsona una projecció lleugera i delicada, com si l'esgarrip de les històries que explica es convertís en una carícia. Suposa una reveladora sorpresa veure com una intèrpret habituada al registre tràgic o si més no melangiós del fatum suavitza i entendreix les seves formes fins a uns nivells de seducció realment captivadors. Solsona, mentrestant, joguineja i remena el seu instrument amb el gaudi al rostre d'aquell que fa allò que més li plau. La química que transmet el duo, natural i espontània, genera un caliu que il·lumina la sala com si entre les parets fosques i cavernoses del Jamboree també hagués arribat la primavera. Ja saben, plogui, nevi o faci tempesta, els últims dimarts de mes no s'estiguin de baixar les escales que porten fins a la cava del Jamboree si volen que els sorprengui la primavera.
30/3/11
28/3/11
21/3/11
20/3/11
El que diuen
LA PORTA CLÀSSICA, Marta Ramon
En el seu últim disc Estranya forma de vida (2009), Névoa s'acompanya de tres músics de jazz: el guitarrista Vicenç Solsona, el contrabaixista Guillermo Prats i el percussionista Ramón Ángel Rey i una guitarra portuguesa de la mà de Publio Delgado per a retre homenatge a la reina del fado, Amalia Rodrigues, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Aquest fado personalitzat amb toc jazzístic és un treball acurat que busca noves sonoritats sense perdre la referència de l'estil típicament portuguès.
A partir d'aquest treball i aprofitant l'avinentesa entre la cantant i el guitarrista Vicenç Solsona, ens proposen ara un espectacle en versió reduïda durant tots els dimarts últims de mes al Jamboree on ens ofereixen un recorregut per un fado versionat, acompanyat per l'estil personal del guitarrista de jazz, a més d'altres gèneres de cançons com boleros i balades italianes tot ampliant el vast repertori que ofereix la lusofonia amb repertoris d'altres indrets mediterranis ben propers a casa nostra.
Comença d'hora, potser massa, en el primer passi de les 21:00 i sembla que la cosa està un pèl freda. Amb el primer fado ja ens parla Névoa de Pedro Rodrigues, per a què no hi hagi cap dubte del seu ampli coneixement. Durant tot el concert ens mostrarà les contínues referències i influències que ha rebut dels grans d'aquest estil. Seguim amb un bolero, per a variar una mica i sembla que la cosa s'escalfa amb el tercer tema María Lisboa, fado que ens evoca el passat mariner de la capital portuguesa.
Indubtablement, la treballada veu de Névoa es deixa entreveure en aquest format de duo on no es pot enganyar a ningú. Controla perfectament els diversos registres i té un domini tècnic que li permet jugar amb els diferents timbres i colors que ofereix aquest tipus de repertori, i que denota treball d'estudi i hores de dedicació. Però se li escapa a Névoa el sentiment quan el tema que canta li arriba ben profund, ben endins, especialment en els que dedica a la seva admirada Amalia Rodrigues i, un cop ja la cosa està ben escalfada, borda el tema Lágrima, on ja ens quedem bocabadats.
Ja ha arrencat i ens regala més fados, ara de Chico Buarque, O meu amor i Gente humilde, que li permet treballar des d'un estil més blusero, cançons italianes i una petita guinda sense cap tipus de complex, la copla Tatuaje, basada en el poema de Rafael de León, "Él vive en un barco, de nombre estranjero..."
Un recorregut de cançons del cor, antigues i no tan antigues, que ens regala una sessió de saudade amb personalitat i blues en un format duet dels que no estem habituats... Val la pena!
18/3/11
16/3/11
El procés (5)
I mica en mica es va tancant el cercle, les peces van trobant el seu lloc, tot es col·loca i agafa sentit. I aleshores sembla que la música parla per ella mateixa, que només cal escoltar i sentir i deixar que et digui coses...
En el cas de CHIHUAHUA! ha estat especialment així perquè el procés de creació està sent compartit i tots hem arribat a les mateixes conclusions... sembla màgia...
En el cas de CHIHUAHUA! ha estat especialment així perquè el procés de creació està sent compartit i tots hem arribat a les mateixes conclusions... sembla màgia...
14/3/11
Premis Enderrock 2010
Finalment no hem guanyat però anirem a la festa a lliurar el premi a un altre company.
Gràcies a tots els que ens heu votat!
10/3/11
8/3/11
1/3/11
25/2/11
23/2/11
19/2/11
18/2/11
17/2/11
14/2/11
El procés (4)
Cançons, pel·lícules, vídeos, entrevistes, llibres, articles, ...
Cal fer-ne un buidat i trobar un nexe, un fil del que començar a tibar i sobre el que anar col·locant les altres peces per donar-los un sentit.
11/2/11
Névoa nominada (2)
Un bon any per la Névoa.
ESTRANYA FORMA DE VIDA és nominat a "Disc català de l'any 2010"
Si voleu, podeu votar aquí
ESTRANYA FORMA DE VIDA és nominat a "Disc català de l'any 2010"
Si voleu, podeu votar aquí
9/2/11
7/2/11
El procés (3)
Llibre "Yo Cugat", editat l'any 1981 per Dasa Edicions, S.A.
Demà el tindré a les mans.
Friso!
6/2/11
El procés (2)
Un cop triat el motiu, allò que vull fer i sobre el que girarà la meva vida els propers mesos, el que m'agrada fer és documentar-me.
Molt.
27/1/11
24/1/11
Una entrevista
Avui en Pere Cardona m'ha fet aquestes preguntes pel seu blog:
Doncs em sento molt afalagada, la veritat. La Bonet és un dels pilars de la música de casa nostra, una gran artista amb molta personalitat i amb una carrera encara en expansió. És la mena de perfil amb la que em sento identificada.
Per a mi la música i l'art en general són una necessitat bàsica. Em desenvolupo com a persona mitjançant la meva carrera; cantar no és només una manera de guanyar-me la vida o de buscar reconeixement. Suposo que per això la meva trajectòria és lenta, perquè va lligada a la meva vida, al que em passa, al meu dia a dia...
Un "crack" com l' Eduard Iniesta ha participat amb la teva aventura músical, com es sent una persona com "Névoa" en saber que està amb un dels més grans músics que té aquest país tan petit?
Jo vaig començar a col·laborar amb Eduard Iniesta l'any 94. En aquell moment ell havia muntat un grup amb altres músics del circuit tradicional però els faltava una vocalista. Em vaig incorporar a la formació i entre tots vem decidir anomenar el grup "Lo poder del cant". A partir d'aleshores vaig participar en la majoria dels seus projectes (De soca-rel, Vradiaki, Hi ha quelcom que no va bé, etc) Quan vaig decidir començar a fer fado el més lògic era fer-ho amb ell i li vaig demanar que fos el meu productor. La nostra carrera junts va durar deu anys i va ser molt enriquidora i molt fructífera.
Núria Piferrer és el teu nom autèntic, "NÉVOA" un personatge creat per tu i des d' on explores les vessants dels fados i altres estils en col·laboracions... com veus des de la visió de la Núria a la persona plena de fantasia i realitat que és el teu alter ego?
Quan vaig decidir que volia cantar fado, aquest era un gènere molt desconegut a Catalunya. La majoria de gent no n'havia sentit a parlar i la gent que si que el coneixia tenien molts dubtes sobre si era bona idea cantar fado no sent jo portuguesa. El cert és que vaig rebre molt escepticisme i per això vaig inventar-me la Névoa. Buscava un nom artístic i vaig acabar creant un personatge... Amb el temps la Névoa ha anat desenvolupant una personalitat pròpia i això em fa molta gràcia. Suposo que mitjançant la Névoa he pogut deixar sortir aspectes de la meva personalitat que estaven més amagades; jo sóc l'artesana i ella és la diva.
I com definiria la Névoa a la Núria Piferrer?
Suposo que la Névoa no acaba d'entendre que jo treballi tant i sigui tan pragmàtica. Crec que ens compenetrem la mar de bé.
Si anem a un concert teu ens veurem immersos en un món ple de màgia i delicadesa, un món perfectament cantat per tu... la teva veu embolcalla a tothom... quan puges a l' escenari et venen imatges al cap, entres en un món diferent quan començes a cantar?
El cert és que jo sento que em transformo... mentre fem la prova de so, la Névoa va agafant terreny i quan em canvio i em maquillo al camerino es completa la transformació. I després surto a l'escenari, tanco els ulls i sento com la música i els poemes m'atravessen, els faig meus, em submergeixo en totes aquestes sensacions i imatges. Són moments preciosos que donen sentit a tot el que faig.
Ets un autèntic tresor de la música del nostre país, les ràdios cada cop sembla que girin cap a un cantó positiu a l' hora de programar música.... com a Névoa ets sents recolzada pels medis de comunicació?
La música que faig no és "mainstream" i hi ha tot un seguit de mitjans als que no accedeixo. Però per la resta, no em puc queixar. Alguns programes i alguns periodistes m'han recolzat molt i el cert és que mai he rebut una mala crítica.
Si ara et diguessin que triessis una cançó del teu repertori que estiguis més orgullosa de cantar què ens diries? per què?
Suposo que triaria "Lágrima", amb música de Carlos Gonçalves i lletra d'Amália Rodrigues. És una cançó monumental que fa més de deu anys que canto i que cada vegada m'ofereix coses noves.
Si mirem a la teva pàgina web www.nevoa.com i anem a "altres projectes" veurem per sorpresa que vas participar a l' obra de teatre ELS PIRATES de DAGOLL DAGOM en el paper de Caterina.,.. d' on surt la opció de participar-hi? s'ha de ser una mica actriu també per cantar fados?
Vaig estudiar interpretació i el teatre musical m'encanta. Vaig fer el càsting per als Dagoll i em van agafar. En un moment vaig pensar a dedicar-m'hi però després em va seduir més el fet de portar endavant una carrera musical pròpia. El bagatge com a actriu m'ha ajudat a poder explicar millor les històries de les cançons. En una cançó hi ha música i lletra, i les dues coses són igual d'importants per a mi: igual que treballo la part musical (la melodia, l'afinació, el ritme, etc.) també m'agrada treballar el text, interpretar què li passa al personatge, des d'on està explicant els seus sentiments. És un costum que m'ha quedat de la meva època més lligada al teatre.
I per últim què diries a la gent que està llegint aquesta entrevista?
Doncs agrair-los que estimin la música i encoratjar-los a explorar i recolzar la gran quantitat de grans talents que hi ha a casa nostra.
22/1/11
Finalistes!!
De moment som finalistes dels Premis Enderrock com a millor artista del 2010 en categoria folk i noves músiques.
Si voleu podeu votar aquí
20/1/11
18/1/11
Aquest divendres
Serem a la presentació del llibre "Serrat, cantares y huellas" de Luis García Gil.
Divendres, 21 de gener a les 19,30h
LLIBRERIA BERTRAND, Rambla Catalunya 37 (BCN)
més info aquí
17/1/11
16/1/11
13/1/11
12/1/11
10/1/11
El procés
Muntar un espectacle és un procés llarg i laboriós. O almenys ho és per a mi.
Jo necessito és un motiu, un tema, un autor, un neguit, un dubte, un desig... alguna cosa que engegui la màquina i que esdevingui el cor, el nucli del que faré. Però aquest motiu no apareix tot sol: abans, molt abans, he d'haver anat sembrant, llegint, veient, escoltant, sentint, dormint, pensant, escrivint... coses diverses. En el meu cas, aquest procés és força caòtic però va donant els seus fruits...
7/1/11
4/1/11
Cugie!
Avui he trobat un nou fan de'n Cugat que vol col·laborar amb CHIHUAHUA!
Sóc feliç!
(Més informació tan aviat com tot es concreti)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)