Tornarem aviat...24/12/07
21/12/07
14/12/07
13/12/07
7/12/07
Música, paraules i imatges
la fotografia és de Noemí ElíasPer a mi un disc es composa (en parts pràcticament iguals) de música, paraules i imatges. Si a més hi afegim el tacte del paper, el pes de l'objecte, l'olor de la tinta... es converteix en un objecte de desig. Com els llibres. No és el mateix llegir un llibre des de la pantalla de l'ordinador que des del llit o des de la butaca.
Tampoc no és el mateix escoltar un disc des d'una llista de reproducció que fer-ho amb l'objecte a la mà, remenant el llibret, seguint la lletra, mirant les fotografies, els crèdits... Buscar-lo a la lleixa, prendre'l, obrir-lo, col·locar-lo al reproductor i seure tranquil·lament al sofà per compartir amb l'autor una experiència més íntima i més completa de comunicació.
1/12/07
Correu muito bem
des del taxi
l'amic Pessoa
a l'estudi
a l'estudi
fado voltou a Lisboa
des de casaUn gran equip i una experiència inoblidable.
Gràcies a tots.
25/11/07
20/11/07
Estudiar...
És tot el que faig ara mateix en les meves estones de treball. No hi ha res més. La feina que s'havia de delegar, ja està delegada. I la que he de fer jo però no és estrictament musical, haurà d'esperar a que torni de Lisboa....
Tot tret de les classes, és clar.
El fado té una base musical molt flexible. La gràcia està en donar-hi un aire propi amb canvis en la melodia, en els tempos, en les suspensions i en els finals. Primer cal dominar al màxim el fado per a després improvisar-hi i fer-ne una recreació. Aquesta és la veritable màgia del fado... que el pots fer teu... És la màgia i és la dificultat perquè el que té el fado, és el que el fadista hi posa.
Tot tret de les classes, és clar.
El fado té una base musical molt flexible. La gràcia està en donar-hi un aire propi amb canvis en la melodia, en els tempos, en les suspensions i en els finals. Primer cal dominar al màxim el fado per a després improvisar-hi i fer-ne una recreació. Aquesta és la veritable màgia del fado... que el pots fer teu... És la màgia i és la dificultat perquè el que té el fado, és el que el fadista hi posa.
14/11/07
Compte enrere
D'aquí deu dies me'n torno a Lisboa a gravar el disc. Ja està.
Estic estudiant, en la mesura de les meves refredades possibilitats, escoltant els assajos i creant assobre dels playbacks.
Ja tinc el títol.
Ja he començat les sessions de fotos.
Ja m'han pres les mides per fer el vestit.
Ja tinc data de presentació a l'Auditori de Barcelona: 14 de febrer de 2008
13/11/07
11/11/07
8/11/07
7/11/07
6/11/07
2/11/07
I encara no.......
Encara no tinc el nom... ni tantes altres coses... suposo que hauré de prendre-m'ho amb calma i anar abordant una cosa rera l'altra.
De moment ja tinc passat a CD tot el que vaig gravar durant els assajos a Lisboa. Cal anar escoltant-ho i treballant-hi per dur-ho ben preparat a la gravació del disc, que serà a finals de novembre...
I mentrestant m'inspiro escoltant un dels grans.
De moment ja tinc passat a CD tot el que vaig gravar durant els assajos a Lisboa. Cal anar escoltant-ho i treballant-hi per dur-ho ben preparat a la gravació del disc, que serà a finals de novembre...
I mentrestant m'inspiro escoltant un dels grans.
la fotografia de'n Camané és de Reinaldo Rodrigues
30/10/07
Nom
Fa mesos que estic buscant el nom del nou disc i encara no l'he trobat. És un disc molt diferent als altres per diversos motius: hi ha hagut canvis en l'equip de gent que hi participa i per tant no s'ha seguit la rutina de treball dels anteriors, la direcció artística és exclusivament meva i això per força es notarà.
Aquest disc és el començament d'una nova etapa i tot és nou i diferent per a mi. És molt excitant aquest nou procés: anar definint el concepte de les lletres, triar el repertori, l'ordre, l'imatge que ha de tenir, la gent que hi treballarà, ...
I tot plegat reuneix tantes novetats importants que no sé com resumir-les en un títol......
27/10/07
O.
És increïble que un personatge tan petit com Ofèlia sigui una font tan gran d'inspiració. Pot ser la seva puresa de sentiments, envers Hamlet, envers el seu pare, el seu germà, envers l'amor i el deure el que desperta una certa admiració. És bella per dins i per fora; el mal que se li infligeix a ella se li fa a tota la humanitat...
encara més ofèlies
"Ophelie se noyant", de Jean-Sébastien Rossbach
"Ophelia lying in the meadow", de John William Waterhouse26/10/07
24/10/07
treballant
a Lisboa.
El dilluns vem fer el primer assaig. Va ser una experiència fantàstica. Els músics són uns professionals esplèndids i vaig comptar amb l'ajut inestimable d'un gran cantant portugués, en Gonçalo Salgueiro. Ell em va ajudar a ajustar coses amb els músics, va fer suggeriments molt enriquidors i va ser un gran recolzament.
Obrigada Gonçalo!
El dilluns vem fer el primer assaig. Va ser una experiència fantàstica. Els músics són uns professionals esplèndids i vaig comptar amb l'ajut inestimable d'un gran cantant portugués, en Gonçalo Salgueiro. Ell em va ajudar a ajustar coses amb els músics, va fer suggeriments molt enriquidors i va ser un gran recolzament.
Obrigada Gonçalo!
19/10/07
Lizzie Siddal (1829-1862)
el dibuix és un retrat d'Elisabeth Siddal fet per Gabriel RossettiÉs el nom de la model que va posar per a Millais en el seu cèlebre retrat d'Ofèlia. Lizzie, a banda, era poetessa i va tenir una vida gairebé tan intensa com la mateixa Ofèlia. Filla d'un sastre humil de Londres, va ser descoberta per Garbiel Rossetti, un altre dels artistes de La Germandat Prerafaelita. Va conviure amb ella, la va pintar, li va escriure poemes durant molts anys. Però només s'hi va casar dos anys abans que ella es suicidés. Quan la relació amb Rossetti ja estava molt deteriorada ella donà a llum una nena morta. Això la submergí en una profunda depressió i passava hores gronxant un bressol buit... fins que un parell d'anys més tard i després de molt de temps de ser-ne addicte, es suicidà amb tintura de làudan.
Early Death
Oh grieve not with thy bitter tears
The life that passes fast;
The gates of heaven will open wide
And take me in at last.
Then sit down meekly at my side
And watch my young life flee;
Then solemn peace of holy death
Come quickly unto thee.
But true love, seek me in the throng
Of spirits floating past,
And I will take thee by the hands
And know thee mine at last.
14/10/07
12/10/07
Vou ao fado
crec que el dibuix és d'Stuart CarvalhaisD'aquí deu dies seré a Lisboa per assajar amb la gent que participarà en el proper disc.
En principi ja està tot el repertori triat, les músiques i les lletres que hi van.
En el temps que queda abans de marxar voldria acabar de polir-ho tot,
donar-li el màxim d'unitat al repertori i que el concepte quedi ben travat.
8/10/07
Dimarts i dimecres
"Mario Mas amb fons de Frida", setembre de 2007Dimarts 9 d'octubre, FRIDA EN EL MIRALL a la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues de Llobregat. A les 20.30h
Dimecres 10 d'octubre, NÉVOA a Casa Amèrica de Catalunya. A les 19.30h.
6/10/07
És nit d'estrena
Avui s'estrena "Pensaments escrits al caure de les fulles". Hem estat assajant a Girona, completament immergits en el procés. He disfrutat moltíssim tot i algun mal de panxa ocasional... Estic aprenent coses del teatre, de les diferents maneres de treballar segons les disciplines escèniques, dels aspectes tècnics, i de l'esforç de professionals de primera per a aconseguir un objectiu comú: crear un moment irrepetible.
Què fariem sense l'art....
1/10/07
27/9/07
26/9/07
Assajos
He començat a assajar "Pensaments escrits al caure de les fulles", d'Ayub Khan-Din. L'obra és molt forta, molt intensa. Treballo envoltada de talent i això és inspirador i és un repte. Però per a mi està sent duríssim....
Estrenem el 6 d'octubre al FESTIVALTEMPORADA ALTA a Girona
Estrenem el 6 d'octubre al FESTIVALTEMPORADA ALTA a Girona
21/9/07
17/9/07
10/9/07
Nous fils per estirar
Kate Keown, de Julia Margaret Cameron (1866)NO CAL QUE EM DIGUIS QUE HI ETS
Ester
OFÈLIA II o REPÒS, Névoa
Ophelia, de Julia Margaret Cameron (1867)No vull que em miris així
ara que arriba el final
ara que res em fa mal
i que per fi puc dormir
No vull que em prenguis així
si saps que el cos no em respon
el riu és el meu llençol
el fang és el meu coixí
No vull que parlis de mi
si sota l’aigua no et sento
entre les pedres i els peixos
he seguit el meu destí
Vull que em miris amb amor
que m’abracis amb desig
Vull que ara em parlis a mi
Ara que jo ja no hi sóc
ara que arriba el final
ara que res em fa mal
i que per fi puc dormir
No vull que em prenguis així
si saps que el cos no em respon
el riu és el meu llençol
el fang és el meu coixí
No vull que parlis de mi
si sota l’aigua no et sento
entre les pedres i els peixos
he seguit el meu destí
Vull que em miris amb amor
que m’abracis amb desig
Vull que ara em parlis a mi
Ara que jo ja no hi sóc
5/9/07
OFÈLIA, Névoa
adoro la BjörkNo vull que em miris així
ara que arriba el final
ara que res em fa mal
i que per fi puc dormir
No vull que m’abracis així
ara que el cos no em respon
el riu em fa de llençol
el llod em fa de coixí
No vull que parlis de mi
com si jo ja no hi fos
sóc jo qui ha collit les flors
que han lliscat del meu pit
Vull que em miris amb amor
que m’abracis amb desig
Vull que ara em parlis a mi
Ara que jo ja no hi sóc
3/9/07
Avui, dos esdeveniments
Avui es presenta la nova temporada al teatre ATRIUM de Viladecans. Ens han convidat a la Mireia i a mi a participar en un dinar amb els patrocinadors del teatre, representants de l'Ajuntament i d'altres...
Per a tarda tinc la primera reunió de feina d'un espectacle que es presenta al Festival Temporada Alta de Girona d'enguany: "Paraules escrites al caure les fulles" dirigida per en Jordi Prat i Coll. Segur que disfrutaré moltíssim...
Per a tarda tinc la primera reunió de feina d'un espectacle que es presenta al Festival Temporada Alta de Girona d'enguany: "Paraules escrites al caure les fulles" dirigida per en Jordi Prat i Coll. Segur que disfrutaré moltíssim...
31/8/07
Ofèlia
Ophelia, de J.E. Millais (1851-52)La rentrée és més lenta del que em pensava; he de tornar a immergir-me en el fado, en un estat de l'esperit que no és evident ni automàtic. En el fado hi has d'anar entrant, entregar-t'hi sense pressa i sense esperar res. El fado t'ho dóna tot però quan ell vol.
Hi ha idees que comencen a rondar-me. He trobat algunes músiques més però sobretot he trobat a Ofèlia, la que ho ha perdut tot. Al final aconsegueix que la mirem, jove, bonica, entregada, envoltada de les flors que han caigut de les seves mans en una mise en scène que farà que la recordem per sempre...
29/8/07
27/8/07
20/8/07
2/8/07
Mmmmmmmmmmmmmm...........
............... vacances.Tornarem a partir del 20 d'agost.
no conec l'autor de la fotografia
31/7/07
Santi Santamaria
Ahir estàvem convidats a tocar a la festa d'aniversari de Santi Santamaria. Tot i que no cuinava ell, sino un cuiner de "El racó de can fabes", el menjar era boníssim. La vetllada va resultar molt agradable.
26/7/07
Renovant la web
Feia temps que calia fer-ho però justament d'això, de temps, sempre ens en falta. Finalment hi ha penjada una versió inacabada però suficient de la nova web. És una mica més densa que l'anterior perquè s'hi han afegit moltes més dades sobre cada espectacle. I encara se n'hi afegiran més... Si algú té ganes de llegir serà benvingut aquí
24/7/07
Personatges
la fotografia és un autorretrat de Claude CahunUna galeria de personatges
que han perdut alguna cosa
l'amor,
la confiança,
l'esperança, ...
23/7/07
+ "Les roses", Névoa
la fotografia és un retrat de l'any 1917, d'Alfred Slieglitz a la pintora Georgia O'Keefe El món és massa petit
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.
Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls et surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses, si les regales.
Avui no tenim ni llit
Avui no tenim ni casa
I quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
"L'ombra", Névoa
la fotografia és un autorretrat de Claude CahunSóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
Sóc la creu de cada cara
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
Sóc una ombra sense rostre
Al cor hi tinc un escull
Als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre
Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida
els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
Sóc la creu de cada cara
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
Sóc una ombra sense rostre
Al cor hi tinc un escull
Als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre
Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida
els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida
20/7/07
Passar...
de l'artista a la mare,
de la mare a la dona,
de la dona a la filla, a la neta,
de l'amiga a l'alumna,
de la l'alumna a la "jefa", a l'artista........
la fotografia és d'Oukalele
18/7/07
12/7/07
El fado triplicado
la fotografia és un autorretrat de Claude Cahun (1894-1954)
La lletra del fado triplicado té una forma molt concreta. Les estrofes són "sextilhas", és a dir, de sis versos dels quals: la darrera paraula del primer vers ha de rimar amb dues del segon vers, de la mateixa manera que la darrera paraula del quart vers ha de rimar amb dues paraules del cinquè vers. Els versos tercer i sisè han de rimar entre ells. Un autèntic trencaclosques........
7/7/07
Estudi per a un fado triplicado
no conec l'autor de la fotografiaSóc desig no consumat
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
sóc la creu de cada cara.
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara
ni la lluna m’il·lumina
hi ha una pena que em domina
sóc la creu de cada cara.
Hi ha un camí que he de seguir
del destí no puc fugir
sóc una ombra sense rostre
al cor hi tinc un escull
als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre.
del destí no puc fugir
sóc una ombra sense rostre
al cor hi tinc un escull
als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre.
3/7/07
128 Fado
És el nom d'aquest nino tan preciós.
L'ha fet en Ricardo Rodrigues, un artista portuguès,
especialment per a mi inspirant-se en el món del fado.
Com diu la meva amiga Mireia, l'estimo!!
EL FADO, desde Lisboa a la vida
Ha sortit un nou llibre sobre fado. Aquest l'han escrit i il·lustrat tres amants del fado des d'Astúries. Un d'ells, Miguel Ángel Fernández, és un periodista que alguna vegada ha escrit crítiques i ressenyes sobre la meva feina.
És curiós.... fa deu anys la Névoa no existia i ara surt als llibres........
Subscriure's a:
Missatges (Atom)